dissabte, de juny 12, 2010

Kongeriket Norge (no road Nor way to see you)

L'Isis rossega amb la fruició ansiosa de qui ha esperat tot el dia l'hora del ranxo. Aixeca la cua i camina en cercles davant meu reclamant que li doni la dosi de carícies del dissabte (suposo que per al gats el dissabte també és un dia per no estalviar en aquestes coses). Els meus dits combinen la paraula màgica de tecles blanques i aprofito, ara que no hi ets, per venerar en veu toveta el funcionament de samàquinaperfectadelapomamossegada.
Pels dos pams de terrassa oberta deixo entrar aquell airet deliciós dels matins assoleiats que acaben en nits de pluja. Em preparo un ColaCao amb dos kilos i mig de grumolls i em sento com el protagonista d'un videoclip: una cosa així com una versió barbuda, sense dutxar i en calçotets de la Natalie Imbruglia. Buscant coses que facin la teva olor sota les revistes, lluitant per no posar-me la teva roba interior (encara no sóc un fetitxista...), amunt i avall del passadís, del dret i del revés en aquest sofà que de sobte és gegantí i li sobren coixins. Nens australians es llepen els dits bruts de xocolata i coco al Karakia i com sempre m'adono que estic esmorzant a l'hora de dinar.
Imagino els teus ulls plens de grans glaceres i sols de mitja nit. Esbosso el moviment dels teus cabells a proa i comparteixo el teu somriure que em sap aquí pensant-te. T'enyoro. T'enyoro i em fascina el poder de la teva absència. No és tan simple com la manca de tu al meu costat. No s'hi assembla en res. La teva absència és una presència agressiva que m'adsorveix i em recorda persistentment tot el que no fem i podríem fer si estessis aquí.





(aaaaaiiiiiii quan tornis!!! XD)