dilluns, de febrer 15, 2010

Entre la mort i jo

Com més em penso més egoista em descobreixo. Utilitzar el verb descobrir (em sincero) és de fet una manera d'encobrir-me. A qui no li agrada pensar de tant en tant que és bona persona?

Penso en la mort tal i com l'he viscuda. Viure la mort. Les paraules, totes soles, ordenen les idees. Viure la mort i morir són coses diferents. Als funerals hi ha frases que tothom pensa i mai ningú diu. Qui pateix la mort? No pateixen tristesa el difunts. La mort la pateixen el vius. Els vius que es veuen privats d'allò que ja no podran gaudir mai més. Així he viscut la mort: la pèrdua d'una vida que omplia la meva. Com un nen que perd la seva joguina preferida, sense saber perquè. Sense cap altra opció que picar de peus a terra.

Penso en la mort tal com algun dia altres viuran per mi. Jo no podré posar-me trist per perdre les vides que omplirien la meva quan deixi d'existir. Com puc témer la mort si mai la sentiré? Què ens fa por? El dolor? Penso que preferiria la mort que una vida absurda. Però he vist brillar les ganes de viure en cossos immòbils, en cervells desorientats.

M'adono que la nostra relació amb la vida, és a dir, amb nosaltres mateixos s'acosta perillosament a una relació de parella. No ens preocupa que la relació s'acabi. No ens preocupa deixar la vida, però no sabem assumir la idea que la vida ens deixi a nosaltres. Em preocuparé, quan toqui deixar de respirar, per les persones que m'estimen i es veuran privats de mi? Tindré temps de saber que moro? No és cruel la imaginació (!!) amb la bona fama que acompanya el seu nom?

Ara veig clar què m'horroritza de la mort. Si veieu que la vida em vol deixar per un altre, per favor, no em doneu temps per adonar-me que em quedaré sol.

En aquest cas, però, la vida és més agraïda que una dona. Mai la deixaria mentre l'estimo. Si em deixa ella, no hauré de patir trobar-la a faltar. Amb una mica sort, en l'últim gest de la seva mirada pugui veure la seva por a equivocar-se i pugui desaparèixer pensant que em trobarà a faltar la resta de l'eternitat. Inflat del propi ego.