diumenge, de gener 10, 2010

Eternal Sunshine of the spotless mind

Hi ha pocs exercicis mentals menys accessibles que l'oblit. Tots hem desitjat en algun moment de les nostres vides esborrar aquelles imatges persistents que ens fan mal, que en el seu temps ens van fer tan feliços i per això ens fan mal. És la fórmula magistral de l'enduriment dels ventricles (no és cap novetat): la pèrdua d'allò que estimem.
Sempre arriba el dia (normalment la nit d'un dia) en que mirem amb ànsies incendiàries aquella caixeta que guardem sota el llit. Aquella plena d'entrades de cinema, bitllets d'avió, fotografies, sopars, vetllades vora el mar, primers petons, segons petons, polvos en ascensors, cançons, l'olor concentrada de tantes nits en els nostres llençols... Volem entendre que tots aquells records són accessoris i poden (haurien) de desaparèixer igual que van arribar, sense deixar petjades ni ferides. Hauríem de tornar a ser nosaltres mateixos, sense condicions que ens desvirtuïn. Només ens cal buidar per poder tornar a omplir.
Però així, intentant esborrar, és com ens adonem que el que vivim no queda arxivat com petits punts en el sostre de la nostra ment. El que vivim ens transforma. Estem fets del que hem viscut. Encara que oblidem els noms, les olors, les cançons, tot (bé, quasi tot, que els polvos en ascensors no s'obliden), canvia la nostra forma de viure. Canviem la nostra forma d'estimar els nous noms, els nous cossos, els nous somriures que omplen de llum els nostres dies (i les nits d'aquests dies). Així, encara que deixem la ment d'un blanc immaculat, la nostra manera de ser és la nostra manera de recordar el que hem viscut.

Oblidar és assumir que no podem suprimir els records.
Oblidar és conviure amb la memòria.
Oblidar és... el contrari d'oblidar. No?




(Resultat de sentir-me gratament sorprès per una bona pel·lícula protagonitzada per Jim Carrey i Kate Winslet. Qui ho havia de dir!)

3 comentaris:

tender epithelium ha dit...

Les memòries persistents són molt poc maleables (tu en saps un pou d'això també, ho sé) i ens mantenen massa lluny del comportament de les aus fènix.

Per sort, però, els filtres amb els què revivim els records no són estàtics. Tu parles d'assumir, podríem afegir relativitzar, reinventar,...

"Jo sóc jo i les meves circumstàncies" deia algú, però ara no recordo (he oblidat) qui era.

Abraçades

Gina ha dit...

ja et vaaaaaaal!! IMPACIENT!!
em sembla fatal!

jtrasa ha dit...

FFXIV Gil,Buy FFXIV Gil,FFXIV Power Leveling,FFXIV Gold,Tera Gold,APB Cash,Eudemons Eps,C9 Gold,Dragonica Gold,Last Chaos Gold,Buy FFXIV Gil,Sell all kinds of game gold, welcome to visit website Orderwww.wowlv.com.