diumenge, d’octubre 18, 2009

Hi ha una primera vegada per a tot...

Recordes que t'ho vaig dir? Aquell dia ens va fer riure. Et vaig demanar que mai m'ho deixessis fer. I avui (ha passat menys temps del que la meva imaginació preveia) ho he fet. A ell l'acompanyaven vint anys més que a mi. En aquestes circumstàncies tota companyia és digna de ser comptabilitzada. Només això i la cadira on seiem ens guardava la distància. Els dos esperàvem que la nit ens portés un prodigi. Ho reclamàvem de diferent manera, sí, però reclamàvem el mateix: ell en la mirada del públic, jo dins de la butxaca.
En el fons no ha estat tan ridícul. Qui no ha esperat mai una trucada assegut en una barra?

Per a tot hi ha una primera vegada.


2 comentaris:

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Últimament m'estan sorprenent lesprimeresvegades que estic vivint! (y las que me quedan...)

B-612 ha dit...

Vaja, vaja... Ja m'explicaràs doncs!!!