dissabte, de febrer 28, 2009

Perdó per la idiotesa


Idiotitza.

No calen més preludis. No cal allargar-se amb ornaments per intentar fer passar la idea per un concepte original. No estic dient res nou, no ho pretenc.

És un procés mental que frega la malaltia. Rejoveneix en el pitjor sentit de la paraula. Ens enfonsa en la més estúpida adolescència. De sobte, tots els esquemes que ens feien sentir madurs i equilibrats ens semblen collonades. Tornem a tenir ganes de demanar el que no podem tenir i no dubtem en deixar-nos endur per la rebequeria: piquem de peus a terra i plorem fins a menjar-nos els mocs si cal. No estirem de les faldilles de la mare perquè altres faldilles ens ocupen les idees. Però ens inventem el dret d'indignar-nos si els nostres desitjos no s'acompleixen. Assumim que el món sencer s'han conxorxat per prohibir-nos la felicitat abans de concedir la veritat de que els nostres desitjos poden estar equivocats. Si després de tot no tenim més remei que recuperar la fe en els vells esquemes tornem a estar centrats i lúcids i cada cop una mica més tristos.


Perdó per la idiotesa.

diumenge, de febrer 22, 2009

Laureado por defecto


Me paré unos segundos a escuchar el viento con la intención de escribir un cuento que se pasara por el forro ese rollo del lamento. Me senté y me di mi tiempo. Gocé de mi voz relajándose, escasa, pausada, como suena el murmullo cálido de los ancianos, de los sabios. Me di cuenta como en una extraña revelación, mística, con ese calorcito que sube desde el estómago hasta las sienes. De repente comprendí que hasta el pasado me estaba mintiendo. Y me emocioné por el fausto engaño. Lo que creí una pérdida irreparable resultó ser el mejor regalo que nunca he recibido.
Gracias por haberme dejado.
Dejado ser afortunado.


dilluns, de febrer 09, 2009

Poesía genética

X - Es una mujer de puta madre!
J- Pues el gen responsable de ese fenotipo debe tener altísima penetrancia.