dijous, de maig 08, 2008

Tal com raja


Ja ho sabies. No et queixis ara perquè no pots dormir. Potser sí, les hauries d'esborrar o desar-les en algun racó inacessible. Ja ho sabies. De fet la fotografia es va inventar per això... Sovint les mires com si reflexessin la veritat. Les analitzes buscant què se't va escapar llavors. Il·lús! De veritat pensaves que t'ajudaria a saber què està passant remenar aquella carpeta? Ja ho sabies, no em menteixis. Pretens que em cregui que et regires l'estómac de la consciència per intentar trobar què fa que el que abans et feia somriure... Com ho definiries? T'entristeix? Et deceb? Quanta energia malgastada per trobar les raons de coses que no en tenen! Ja ho sabies. I jo també. Mira'm al ulls. Els dos sabem que necessites un punt de nostàlgia per sentir-te viu. El passat i el futur només existeixen per allò que ens fan sentir ara, quan recordem, quan imaginem... Deixa-ho córrer i posa't al llit carallot! No t'has drogat prou com per escriure alguna cosa decent! Aaahhhh... Si ja ho sabies.





















(i tapa't!)

10 comentaris:

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Vaja...fa poc més de 48 hores, endreçant carpetes de correus, jo també vaig xocar cara-a-cara amb la nostàlgia.

Una nostàlgia dabansdhora que va acumulant fulles de ganivet fa dies i que avui, en un parell d'hores, acabarà de treure totes les vísceres dels budells...però dels meus...

Una abraçada...(vés amb compte amb la sang) :)

Clémentine ha dit...

A vegades ens guiem per l'estúpid sentiment de rememorar, i deixem el sentit comú de banda.
Es llavors quan una inèrcia ens condueix a capses plenes de records, i un cop davant ja es inevitable. I recordem.

També llavors deixem de dormir i ens abracem als nostres coixins...

Som animals de costums, saps?

B-612 ha dit...

Tender: els amants de la nostàlgia (ara no em ve cap exemple al cap) tenen aquesta virtud, troben a faltar coses que ancara no han perdut i enyoren coses que no han tingut mai. Què t'haig de dir...

Clémentine: certament, som animals de costums. No sé si sóc més animal o més de costums... Porto estona preguntant-li al meu coixí i està indecís. Diu que hi ha dies que li agrada que l'abraci i d'altres que l'ofego. És tan complicat trobar l'equilibri!

LAIA ha dit...

Ufff quan ens envaeix la nostàlgia. Arribarà el moment que deixi de fer tant de mal i ja no siguin necessaris els perquès que ens dinamiten les neurones.

B-612 ha dit...

Per sort, laia, està lluny ja de fer-me mal... És una mescla estranya entre decepció i altres elements més cohents... Suposo que hi ha coses que simplement s'espatllen i ja està. No tenen més solució.

martí... ha dit...

aaaaaaaaaahhh!!! ja ho veuen! amor tiene rabo!

Marta ha dit...

Jo les fotos digitals les tinc ordenades per Estacions i any: Estiu05 ,Tardor07, Primavera08...

M'ajuda a escollir la nostàlgia que tindré en quan faci "clik"

Cualquier otro ha dit...

Sin tratar de servir como ejemplo, pero uniéndome a un cierto espíritu "Hablarporhablar" o "DiariodePatricia", yo tengo mis recuerdos digitales escondidos en un disco duro externo en perpetuo estado de rotura potencial. No creo que llore más el día que finalmente ocurra que los días que me he tomado la molestia de conectarlo.

Y alegría! que más puto es el gorrion!

Clémentine ha dit...

Saps? Si el teu perfil diu la veritat, ara mateix estem molt a prop, jo estic a la meva ciutat, la de veritat, i si faig un crit m'escoltes :)

menta fresca ha dit...

diuen que poder l'experiencia serveix per quelcom, la meva es que no fa gaire vaig decidir fer neteja a fons de tot això, ha quedat reduit a mitja dotzena, ara em sento molt millor, com si per fi m'hagués desempallegat de molt de pes.....