dissabte, d’abril 26, 2008

Corregir

Goma quan som infants, o dibuixants, tendres, brillants.
Tippex quan ens fem els grans i no desfem, només ocultem la veritat (Excés de gintònics).
Control+Z pels afortunats amb memòria flexible i domesticable (Cervells positrònics).

Full nou, paperera plena de dolorosos records, de fracassos o d'assajos.


Corregir és un acte de valentia. Per fer-ho cal haver assumit l'error. Prendre'l com una font de coneixement i no com un signe de debilitat. Jo m'equivoco (massa). La magnitud de la cagada és directament proporcional a la por que genera intentar solucionar-la. Desperto tard amb el cap amagat sota l'ala esperant que tot hagi tornat al seu lloc, esperant que a força d'ignorar-ho desaparegui. No hi heu pensat mai? Com es justifica l'existència d'aquelles coses que mai ha vist ningú? Podria viure apaciblement amb els meus errors si només els conegués jo. Però, per què explicar-ho, això mai és així. Encara que tanqui la boca després d'escupir, la saliva segueix lliscant cara avall. Quan això passa, som esclaus del perdó. Tan sols ens queda que les nostres víctimes més estimades vegin en els nostres desperfectes un mirall on despullar-se i transformin l'odi en clemència.

De la clemència a la confiança hi ha un camí massa delicat com per ser potinejat per les meves paraules. Diguem que: "Il faut être très patient, répondit le renard. Tu t'assoiras d'abord un peu loin de moi, comme ça, dans l'herbe. Je te regarderai du coin de l'oeil et tu ne diras rien. Le langage est source de malentendus..."

6 comentaris:

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Potser perquè acabava de tocar la textura del Blanc dels “Colors en sèrie” o potser perquè aquest gerro teu trencat enllaçava perfectament amb el documental.

Els errors comporten Marrons, sí, però, per mi, ser-ne conscients, assumir-los i demanar disculpes els fa enblanquinar,..Blanc és transparència,confiança i, perquè no, la clemència que implores.

Recorda que Blanca també és la goma Milan Nata, aquella que molts nens de la classe mossegaven a bocins per la bona olor que feia... deixa’t embolcallar, com la goma, per la cel·lofana rosa (no podia ser d’un altre color amb aquest nom..celofán, encara, però cel·lofana és tan i tan rosa!!!;))

I d’aquí, passar al Blau, el de la confiança, només hi ha un pas... :"...Mais, chaque jour, tu pourras t'asseoir un peu plus près..."

PD. Si me demanen què tal, diré occipital, tot i que jo no sóc un robot (i crec que tu tampoc) i ens costa passar de tot...

Nisshin ha dit...

Quants cops he desitjat fer un control+z, i quants cops he buscat el tippex desesperadament. Ara em trobo amb la paperera cap per avall, enfrontat-me cara a cara amb els errors pendents. Could I fix it??

Marta ha dit...

..ei! recordes...aquell llapis blanc que esborrava la ploma de tinta!!

errors, si es poden solucionar crec que són mig-errors. Els altres...pfff...

Cualquier otro ha dit...

Y si el día que te venga alguien a reconocer que él/ella nunca ha errado? O que se siente orgulloso de sus errores? y si entonces pestañeas y ves que no hay nadie diciendo semejantes gilipolleces? Y si entonces nos tomamos unas birras y nos contamos las cagadas propias y las reímos mojadas en alcohol y ganas de cagarla de nuevo pero de modo diferente?

P.D.: que sepas que con las letras que tengo q introducir para que esta cosa compruebe que soy humano se puede escribir "Ojeters-rajita"

Cualquier otro ha dit...

acabo de comprobar que mi anterior comentario está a un paso de ser absolutamente ininteligible... no lo entiendo, en mi cabeza sonaba genial.

P.D.: Besuqueo (de nuevo las palabrejas)

Joana ha dit...

Rectificar és de savis i entendre els propis errors i esmenar-los també. I no posis el cap sota el coixí perquè no hi ha fades que ho arreglin. Això sí, abans de pendre una decisió, dorm amb ella! ;)