dimecres, de març 26, 2008

Palabras para Tura

M'he emocionat veient la Montserrat Tura per la tele.
Reconec que aquesta és un frase que fa una hora m'hagués fet riure. Però no és cap broma. De tant en tant la vida s'avorreix d'avorrir i obre una escletxa d'aquelles que ens dilaten les pupil·les, que ens arremanguen l'espina dorsal, que en ericen la ment. I avui aquesta escletxa tenia forma de programa de televisió, fet que veient els temps que corren encara li suma mèrit i valor.
Banda Sonora, a Barcelona Televisió (online a la carta, registre gratuït), és un programa on es convida a un personatge famós o rellevant a obrir el seu àlbum de records a través d'aquelles cançons que els han acompanyat i que, per algun motiu, tenen un link directe cap a fragments importants de les seves vides. Segurament a ningú se li escapa la importància que té la música, les cançons, especialment en la nostra memòria vital. Però que algú en pugui fer un espectacle televisiu tan encertat i amb tan bon gust m'empeny a l'aplaudiment.
Ja l'havia vist alguna altra vegada. Però avui ha estat un recull de diversos moments d'antics programes: talment com obrir aquella caixa empolsada que guardem sobre l'armari o sota el llit, acariciant els records un a un, sense presses...
La Sra. Tura, mirant a càmara, semblava una persona i no una política mentre deia: "La música sempre ens transmet emocions, encara que només sigui tocada amb piano...". I mentres ens mostraven els primers compassos de Paco Ibañez interpretant Palabras para Julia, la seva veu en off s'anava intercal·lant amb la cançó (amb el poema): "... Però hi ha cançons que són especials per la seva lletra..." I la Montserrat ens explica que mentre militava a la clandestinitat es va enamorar d'un noi, aquell que llavors creia l'amor de la seva vida. Tocava molt bé la guitarra, cantava. Però aquest noi va morir, tràgicament i jove, d'un accident. "Quan ell ja no hi era, aquesta era la única que em consolava. Mentre totes les altres cançons m'enfosaven, em destrossaven, aquesta, per la lletra que té, perquè diu el que un espera que li diguin de la vida, em consolava. Així que no només m'emociona i li tinc devoció, a aquesta cançó, li estic agraïda."


"La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares..."

3 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

M'agrada molt Palabras para Julia, molt... i m'ha captivat el teu post doncs de bon principi no acabava d'emntendre perquè et cridava l'atenció la Tura. En tot cas el que expliques -que ella ha explicat- és molt tendre i humà. Quelcom rar en els polítics professionals.

No res, volia comentar-te que rescatat un post antic de la Joana que potser et porti records... Una abraçada :-)

TENDER EPITHELIUM ha dit...

"Palabras para Julia" em transporta a una classe de rajoles verd-hospital. Estic fent literatura espanyola de COU.

Comprovar que darrera la mà de ferro i la sang freda d’aquesta política hi ha una veu sensible i emocionada,conmou...particularment, jo em quedo amb la frase de la Maruja Torres: "la música que t'ha fet feliç és la bellesa que fa mal".

Ah! "Something", from the Beatles,has sent shivers down my spine...

Marta ha dit...

uou! jo també ho vaig veure fa un temps... vaig quedar-me muda, impressionada.
Quan ella es queda en silenci, com mirant cap a l'infinit.. glups!