divendres, de març 14, 2008

Música activa II

La música acompanyava. És un luxe massa estrepitós per ser paït una nit com l'avui, la de veure les expectatives superades. La música acompanyava el seu somriure vestit de galtes vermelles. Hem intercanviat les paraules justes i les mirades excessives. La música acompanyava, però es quedava curta (i això és dir molt!) davant del seu cos de vibració fràgil però de mirada lluminosa. M'he passejat pel seu coll infinit volent saber que l'exhibia per delir-me. He après sense permís el contorn dels seus turmells, he comptat els rínxols dels seus cabells.
Plàcidament s'ha apropat a cel·lebrar el dubte nerviós dels meus dits buscant les notes de la guitarra. Ha aplaudit la força amb que afronto els meus defectes. M'ha somrigut. M'ha somrigut. M'ha somrigut.
Perquè conec la meva sàdica traça en espatllar la bellesa quan vull poseir-la, perquè m'ha fet por. He ocupat un càlid racó de la cambra. La música acompanyava i, estranyament, m'he complagut mirant-la mirant-me, imaginant que perfilàvem l'amor tímidament, entre mirada i mirada, entre somriure i somriure...
... la música acompanyava.

5 comentaris:

Laurita ha dit...

La música es capaç de despertar les parts que creiem perdudes, de rescatar l'essència del nostre jo, la música es sentiment, passió,la música, com un elixir màgic ens transporta,ens catapulta al pais dels somnis on podem comunicar-nos sense paraules i ser alló que somiem... visca la música!

Cualquier otro ha dit...

Juraría que yo ayer dejé un comentario aquí... bonico bonico

Pues no sé. Bueno, aquí estoy otra vez, ahora sin anonimato y encara sense català

TENDER EPITHELIUM ha dit...

El nostre bon amic comú Proust torna a aparèixer en escena.
Les notes de guitarra que sonen des del teu planeta m’han traslladat, a ulls clucs, a un pati amb aroma a cítrics, a una festa de fi de curs i a un intercanvi de cigarrets, vi i somriures amb la mateixa noia de nom hebreu (vaja, com a exercici de persistència de memòria sensorial no està pas malament..acabo de moure el cursor una mica avall i me n’he sortit prou bé :)).
Bé, on era¿?Ah, sí, que m’encanta saber que la teva qüotidianitat t’evoca aquests detalls de bellesa i màgia a parts iguals. Mentrestant, la meva curiositat es veu forçada a plantejar-se d’on pot venir aquesta dèria teva per certs punts d’unió/inflexió de l’anatomia femenina com els turmells o el coll...mmmm

Striper ha dit...

La musica sempre acompanya la seduccio, si no sona ñla posem nosaltres.

I M Q ha dit...

la música acompanya, perquè l'espai entre dos silencis és la nostra vida. Tot i així, sempre millor quan la música és, quan la música fa, quan la música arrossega dues mirades cap al pou del desig i, sense pensar-s'hi gaire, brollen flors i notes del manantial dels plaers perduts.

La música, en fi, la música.