dimecres, de març 26, 2008

Palabras para Tura

M'he emocionat veient la Montserrat Tura per la tele.
Reconec que aquesta és un frase que fa una hora m'hagués fet riure. Però no és cap broma. De tant en tant la vida s'avorreix d'avorrir i obre una escletxa d'aquelles que ens dilaten les pupil·les, que ens arremanguen l'espina dorsal, que en ericen la ment. I avui aquesta escletxa tenia forma de programa de televisió, fet que veient els temps que corren encara li suma mèrit i valor.
Banda Sonora, a Barcelona Televisió (online a la carta, registre gratuït), és un programa on es convida a un personatge famós o rellevant a obrir el seu àlbum de records a través d'aquelles cançons que els han acompanyat i que, per algun motiu, tenen un link directe cap a fragments importants de les seves vides. Segurament a ningú se li escapa la importància que té la música, les cançons, especialment en la nostra memòria vital. Però que algú en pugui fer un espectacle televisiu tan encertat i amb tan bon gust m'empeny a l'aplaudiment.
Ja l'havia vist alguna altra vegada. Però avui ha estat un recull de diversos moments d'antics programes: talment com obrir aquella caixa empolsada que guardem sobre l'armari o sota el llit, acariciant els records un a un, sense presses...
La Sra. Tura, mirant a càmara, semblava una persona i no una política mentre deia: "La música sempre ens transmet emocions, encara que només sigui tocada amb piano...". I mentres ens mostraven els primers compassos de Paco Ibañez interpretant Palabras para Julia, la seva veu en off s'anava intercal·lant amb la cançó (amb el poema): "... Però hi ha cançons que són especials per la seva lletra..." I la Montserrat ens explica que mentre militava a la clandestinitat es va enamorar d'un noi, aquell que llavors creia l'amor de la seva vida. Tocava molt bé la guitarra, cantava. Però aquest noi va morir, tràgicament i jove, d'un accident. "Quan ell ja no hi era, aquesta era la única que em consolava. Mentre totes les altres cançons m'enfosaven, em destrossaven, aquesta, per la lletra que té, perquè diu el que un espera que li diguin de la vida, em consolava. Així que no només m'emociona i li tinc devoció, a aquesta cançó, li estic agraïda."


"La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares..."

dimecres, de març 19, 2008

Depilación lingual


Permíteme que sea tan mezquino como para contar lo que siento sin invertir en filtros ni eufemismos, sin ser educado, sin preocuparme por si algún día me lees y aún puedo herirte. Permíteme que odie tus risas sin avergonzarme, ni dar explicaciones, que te niegue el habla si me apetece.


Mírame a los ojos y entiende que no quiero saber que eres feliz. No quiero saber que pasas las noches con él dónde las pasaste conmigo, que le besas, que le miras, que le hablas al oído como hacías conmigo. Prefiero alimentar con ignorancia el silencio de mi imagianción sin saberte en ese teatro dónde al final no fuimos, sin pensar contigo cuando me hablan de París.


Permíteme que no te mienta, que no engañe a mis deseos por querer ser un buen tipo, puro, justo y legal. Ya no te amo, pero recuerdo haberlo hecho (demasiado, juzgo ahora). Quisiera recordarlo con una sonrisa, pero me invade el rencor, me desarma la envidia. Te odio. Te odio porque en mirarte veo todo lo que te di, lo que perdí, lo que ya no soy porque ya no estás conmigo.


Y no pido perdón. Al fin (como diría Sabina) ¿Para qué? Si ya no te importa.

divendres, de març 14, 2008

Música activa II

La música acompanyava. És un luxe massa estrepitós per ser paït una nit com l'avui, la de veure les expectatives superades. La música acompanyava el seu somriure vestit de galtes vermelles. Hem intercanviat les paraules justes i les mirades excessives. La música acompanyava, però es quedava curta (i això és dir molt!) davant del seu cos de vibració fràgil però de mirada lluminosa. M'he passejat pel seu coll infinit volent saber que l'exhibia per delir-me. He après sense permís el contorn dels seus turmells, he comptat els rínxols dels seus cabells.
Plàcidament s'ha apropat a cel·lebrar el dubte nerviós dels meus dits buscant les notes de la guitarra. Ha aplaudit la força amb que afronto els meus defectes. M'ha somrigut. M'ha somrigut. M'ha somrigut.
Perquè conec la meva sàdica traça en espatllar la bellesa quan vull poseir-la, perquè m'ha fet por. He ocupat un càlid racó de la cambra. La música acompanyava i, estranyament, m'he complagut mirant-la mirant-me, imaginant que perfilàvem l'amor tímidament, entre mirada i mirada, entre somriure i somriure...
... la música acompanyava.

dissabte, de març 01, 2008

Cambio de escenario

Potser per mandra, o potser perquè sortosament he estat invertint el temps en moltes altres coses, la meva freqüència de publicació ha disminuit.

I veient que aquesta tarda només em queda una bala abans d'entrar de pet a la nit, mataré dos ocells amb el mateix tret, canviant d'escenari un comentari a cavall entre la tarda i la nit, entre el vi i les roses...

"B-612 ha dit a Tender Epithelium...

Pueden ser las noches de vino y rosas noches de Lambrusco y chinos jodiendo el momento con "losas a un uelo". Y pueden las rosas sustituirse por claveles y las burbujas del Lambrusco por carbónico enlatado entre toneladas de azúcar americano.

¿Por qué no? Puede ser la misma pizza de jamón y champiñones y otra vez un niño mal criado en la mesa de detrás desviando tu atención de mis ojos cuando intento impresionarte (ya se que rima con tocándome los cojones!).

Puedo estar intentado enamorarte o enamorarme o, mejor aún, desenamorarme para poder pensar en enamorarme y quizá después ver si puedo enamorate o... Por qué no renacer, pasar página, revivir, olvidar sin matar los recuerdos (sólo dejarlos a un ladito que no molesten...).

Puedo pedir un gintónic y que me pongan Larios, echar mano de tabaco y econtrar el paquete vacío (como un regalo de cumpleaños con muy mala leche).

O podemos ir al cine a dejarnos engañar. Sorprende que los finales felices nos joden por irreales y los reales nos joden por reales, copiados de la realidad, en fin, joder, poco originales!

Y podemos perfilar, matizar, ocultar, invertir, esconder, escupir, maldecir, versionar y si me apuras negarla. Pero la noche, con o sin vino, con o sin rosas, sigue siendo la noche. Siempre guardo respeto al escenario dónde he interpretado los mejores actos de mi vida!

20 / febrer / 2008 23:58"