diumenge, de desembre 23, 2007

Rèquiem per Porca Misèria


Hi ha moltes maneres de fer les coses. Tanmateix, em permetré la llibertat de simplificar-ho dient que les coses es poden fer bé o malament. Desconec la voluntat de la gent. Però em consta que voler fer les coses d'una manera determinada no implica necessàriament que així acabin sortint. La realitat és que, encara que les nostres àvies ens diguin el contrari, es jutgen els fets i no les intencions.

Per això ha arribat a emocionar-me veure com algú, no només a volgut fer una sèrie de televisió ben feta, sinó que a més ho ha aconseguit. Sobre gustos no hi ha normes i de ben segur que hi haurà qui no li hagi agradat Porca Misèria. No perdo de vista quins són els programes que tenen més audiència en aquest, el nostre país. El fet és que no em cal sentir-me ni soci d'una selecta minoria d'erudits ni recolzat per la contundent veritat de la majoria. Quan una cosa m'agrada, m'agrada!

M'agrada la naturalitat dels actors, la manera de tractar la imatge, les històries, els personatges, els guions, les cançons, ... M'agrada que algú es recordi dels investigadors. Potser algú s'haurà cregut que existim i que també som persones i no estrafolaris éssers despentinats, maltractadors d'animals i elaboradors de fum i líquids de colors. M'agrada que s'expliquin les coses sense voler donar lliçons, que es doni importància als detalls (que tenen importància!). Sí. M'agraden els plans curts d'unes mans adormides preparant cafè, les converses al lavabo d'una parella en que un es dutxa (evidentment nu!) i l'altra seu a la tassa. Reivindico el poder de les coses autèntiques!

No sé perquè han decidit acabar-la. Francament, crec que és la millor sèrie que ha emès mai TV3. Però s'ha acabat. I inclús això m'ha agradat, la manera en què la sèrie ha arribat al darrer capítol, sense estridències, sense forçar castells de foc. Aquesta ha estat una sèrie de personatges amb virtuds i defectes (humans) on al final no guanyen els bons i moren els dolents, simplement, perquè no hi havia bons ni dolents. A l'últim capítol els personatges no es tornen millors persones, no són boniques totes les històries d'amor ni tenen els pecadors una il·luminació moral que els condueix a salvar les seves ànimes. A l'últim capítol, les persones segueixen sent persones i viuen la vida tan bé com saben, com poden, com fem nosaltres.


Per això un rèquiem. Els trobaré a faltar.




PS: Què feu diumenge al vespre? Estic lliure. Truqueu-me si us plau!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

totalment d'acord amb tu sobre tot el que has dit! crec que és una sèrie autèntica, on majoritàriment ens podem sentir identificats cada un de nosaltres ja que tracten coses que passen a la vida real!

així que la trobarem tots a faltar!

Joana ha dit...

Bon Nadal!
Xin xin!!!! ;)

Núria ha dit...

M'ha agradat el teu escrit sobre Porca misèria. Tens tota la raó.
Bones festes!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Tornem a coincidir i no t'estranyarà. Sóc completament ADICTA a Porca. M'agrada TOT (especial menció a la música i al somriure canalla del Manrique): des de la careta fins als crèdits; des del primer capítol fins l'última escena.

Durant la 4ª temporada, cada diumenge esperava àvidament que s'acabés l'emissió del capítol en antena per atrapar-lo a la xarxa. I quan m'arribaven els dvds amb els capítols gravats, sant-tornem-hi!

Al contrari de la majoria dels seus seguidors, coincideixo amb tu en què no canviaria pas el final de l'altre dia..Qui lo sa? Potser algun dia et tocarà escriure'n la Pasqua...

B-612 ha dit...

Juas! Que pilota ets! Jo la Pasqua de Porca Misèria??!! Lluny passa el meu futur de guions tan bons!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Pilota, rencorosa,..hmmm...no són masses qualificatius dolços en un sol dia?¿ Tot i que no és mala idea, no em referia a que tu passessis a formar part del futur grup de guionistes de la sèrie, sinó a escriure sobre una possible "resurrecció" des d'aquí :P