divendres, de desembre 21, 2007

Música Activa


Amaga el seu cos sota un jersey de llana gruixuda, donat, ample. Li sobra roba als pantalons. Es recull els cabells, castanys, amb un llapis Staedtler de punta vermella fent un nus per damunt del seu clatell, llarg, esvelt. Seu a terra, al meu costat, fluint i fruint amb el blues dels alumnes més avançats de l'escola. Fumem del meu tabac, bevem del seu vi. Somriu sense motius o potser perquè li'n sobren, com a mi, ara. No l'havia vist mai abans que els seus ulls de nit encesa m'assaltessin tot baixant les escales. En aquell pati, sota de l'únic llimoner que ha gossat ressistir l'assetjament immobiliari de Gràcia, he sabut el seu nom, el timbre de la seva veu, el tacte dels seus llavis en el meu rostre i l'expressió del seu gest després de besar-la.

Elisabeth. És professora de piano i llenguatge musical. Jo avui, com cada dijous, anava a classe però m'he trobat amb el Festival d'hivern. He tocat l'única peça que he après des que vaig a classe i ho he fet fatal. Hem parlat, ens hem escoltat, hem rigut. L'he estat observant tota la nit. Ella ho ha notat. Quan el vi ja abundava, li he tret el jersey amb la mirada i he omplert l'espai dels seus pantalons amb el desig ardent del meu cos. No sé si hem fet l'amor o hem follat salvatjament contra el troc del llimoner. És un luxe no tenir l'obligació de definir els contorns de la imaginació i la luxúria.


En dir-li adéufinsl'anyquevé la pell de l'esquena se m'eriçava. Just quan renunciava a millorar la bellesa de la vetllada i em cordava l'abric, m'ha agafat d'un braç i m'ha renyat fent-me l'ullet per voler marxar sense tornar a bessar-la. Ara que he desaprès a creure en contes de fades sé que els moments són fràgils i la màgia efímera. La nostra nit ha acabat així, amb dos petons i dues mirades clavant-se fondes. No sé si els seus batecs galopen després d'acomiadar-nos com fan els meus. No sé si ens tornarem a veure o, més ben dit, si ens tornarem a mirar com hem fet avui. Però sé (i aquesta és una certesa que ja no puc perdre) que avui he reviscut.


I també sé (tot sigui dit) que mataria per que ara estés dintre el meu llit esperant que acabi d'escriure el que ara escric pensant en ella.