dilluns, de desembre 10, 2007

Fotografies

No diria res de nou si afirmés que sóc nostàlgic. Es tracta d'un exercici massoquista que consisteix en furgar ben fort sobre les ferides que el temps em va tancant. Suposo que veure'm trist per haver perdut coses que volia conservar d'una manera o altra m'agrada, m'ajuda a saber que estic viu, que aprecio el que he viscut. Col·lecciono nusos a l'estómac i nits en blanc que hagués pogut evitar simplement no obrint aquella carpeta de fotografies...

Intentava dir-me a mi mateix que encara no havia copiat tots els meus documents cap al nou PC perquè no havia trobat el moment. Però de fet apreciava l'amnesia del disc dur en blanc. Fa una estona he acabat de copiar tots aquests records digitals i els he repassat. M'ha fet sentir estrany veure com ara el criteri de classificació que em sembla més encertat és el cronològic. Les fotografies m'han semblat com estrats de la meva petiteta història vital. Unes divertides, altres bucòliques, altres ardents, sensurables, grotesques, típiques, especials o també borroses.
Aquest pont a Vilafranca ha estat també un cúmul de situacions ben estranyes. M'allargaria hores fent elogis a aquells ulls foscos (gitana!), a aquell coll suau d'olor de pruna, als somriures que m'assalten pel carrer quan ja donava la nit per perduda, o a aquells vinets (potser masses), a aquella veu tímida amiga d'una amiga que m'anima a "seguir així", a les tardes de vent, ... I sobretot (SOBRETOT!!!) als amics que estan allà quan hi han de ser, per fer-me l'ullet, escoltar-me o parlar-me, però especialment: per fotre el ruc com Déu mana!!!! (un petit exemple de fotogràfic).

4 comentaris:

n3fen ha dit...

camakus!

martí... ha dit...

cara'm tu! quin goig q fem! m'agrada la foto q fem de ballarina amb el torre, ja la passaràs! Apa, a disfrutar! ens veiem el cap de setmana

Joana ha dit...

Vols dir que el rosa t'escau???
Vaaa que ets car de llegir! ;)
Una abraçada!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Crec que no en puc dir sort però em fa sentir bé comprovar que hi ha més persones que enlloc de còmics antics, segells o xapes de cava, s’afeccionen a col·leccionar embulls a l’estómac, a recopilar nits en blanc tot i l’esgotament perenne i a acumular oficines de sentiments re-perduts. Llàstima que no es puguin fer jornades d’intercanvi o donacions altruïstes...

Per altra banda, no n’esperava menys del resultat dels tutús i mallots resseguint les vostres anatomies, però j que no et vas atrevir amb les sabatilles de mitja punta, hi ha un bolset fifí que t’hagués fet conjunt amb la diadema... ;)) Per quan la versió youtube¿?