dijous, d’octubre 18, 2007

SoMriueS

La veritat és que feia molt de temps que no llegia aquest llibre. Segurament aquesta és la màgia de comprar els llibres que per algun motiu algun dia han estat especials (i els que no també).


Vam anar a sopar. Pot haver-hi un motiu millor que una veu com la seva, amb els ulls encesos, invocant uns versos?



(que em perdoni la Maria-Mercè Marçal)
(en canvi tu, si vols, torna'm a somriure)







en cursiva: fragments del llibre



Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...
I festejava amb el son en aquell racó
on, si vull, imagino que tu reposes.

(Ara apago els llums i t'escolto)

Les hores dansen
sobre la meva pell
i ve la solitud
de peus menuts,
sense sabates...
El seu pessigolleig
desfà el nostre conjur
i s'escola la son
entre els meus ulls,
sense trobar-te...

Lligo els records i tanco la maleta:
revisc el so del teu missatge brillant,
tremolós, dins de la meva butxaca.
Bussejo per rius de pols (de pluja i sol)
respirant la veu d'una Bruixa de Dol.
Em prenc llicències arriscades, mesclo
els teus mots sincopats i la pell tersa,
versos com llunes i els meus mots, perversos.

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Basteixo de totxanes
un pam d'horitzó i hi dibuixo
aquell núvol més menut,
el que duia confetti a les butxaques.

Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses...

Ahir va tornar a ploure. Jo, ben moll, somreia.

7 comentaris:

una lingüista elitista ha dit...

M'ha agradat llegir aquests fragments! Reconec que no conec gaire l'obre de la poetessa Maria-Mercè Marçal, però sovint n'he sentit bones crítiques!

B-612 ha dit...

Gràcies! Espero que els meus afegitons no desvirtuïn gaire.

El veí de dalt ha dit...

Home...això de fer servir els versos de MMM i afegir-hi els teus té un cert punt d'atreviment; però t'ha quedat prou bé.

B-612 ha dit...

veí, sóc conscient de l'atreviment i valoro la clemència del teu "prou bé". Però tenia ganes d'intentar unir certs versos d'ella que m'agraden per construir una una història meva. Certa persona me'n va fer agafar ganes, i simpliment així em va sortir!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Ostres..no acabo de decidir-me sobre què és el que més m'ha agradat:

alucinar amb la "caUsalitat" de recuperar, només amb 3 dies de diferència, els versos de la bruixa vídua (en el meu cas, juntament amb el glopdecervesaamarg d'Isabel Clara-Simó);

alegrar-me els sentits per aquesta inspiració que talla longitudinalment l'ull esfereïdor del post anterior en plan buñuel; o

gaudir d'aquest regal en forma de simbiosi poètica, que (egoïsta!!), voldria que continués més i més (posts enllà)

Joana ha dit...

Estàs molt wapo quan somrius! ;)

Lazarillo en América ha dit...

"Somriure" és una de les meues paraules favorites en valencià l'altra es "miratge". M'agradat molt l'entrada.