dissabte, de setembre 01, 2007

Homenatge a 3 Cigarrets Nobel

Podria dir que el promés és deute. M'agrada fer honor a les meves paraules amb fets de tant en tant. Però ni tan sols és un deute. Justament ho faig perquè no és necessari, perquè sense fer-ho podria seguir sent una promesa que anès creixent de cigarro en cigarro, una excusa més per renyar-nos entre somriures. Per això ho faig. Perquè justament els cigarros són el que menys importa (les excuses són barates), perquè no em cal buscar motius. Encenc la flama i xuclo. Les paraules simplement flueixen a través de les pells poroses, dels epitel·lis tendres, dels ulls que saben escoltar i retornen saviesa, sensibilitat i algun que altre gintònic. Si a algú li cal gaire més per fer un homenatge, aquest no sóc jo.



Sabré recompensar-ho amb els seu valor en Marlboros! ;)

1 comentari:

TENDER EPITHELIUM ha dit...

L’honor és meu, asteroïde.

Veure’s reflexada en aquest petit-gran homenatge, tot i que ja sabia de la seva existència, m’ha animat sobremanera el retorn a la cruel i dura realitat després de 4 setmanes de vacances. Com ha anat la teva "vueltalcole" particular?


M’identifico total i visceralment amb la pell porosa, per tant, per lògica, també amb la sensibilitat (si no de què els epitel·lis tan tendres?) i, per què no, amb la capacitat d’escolta. Lo de la saviesa em sembla un atreviment i tot i l’afalac, crec que em queda gran…

Parafrasejant a Sandor Marai, tots els motius que impulsen als éssers humans a relacionar-se és pur lloc comú. En la majoria de casos aquests impulsos assumeixen una forma vulgar i còmoda, però en realitat amaguen un fenomen profund que només en ocasions sobresurt a la superfície.

Per mi, aquest intercanvi de cigarros no només ens trasllada de la realitat virtual a la ficció real, sinó que és una materialització d’aquest fenomen, no creus?

1 petó i gràcies