dissabte, de setembre 01, 2007

Antònia Font

Podria dir tantes coses... Però les paraules em fan nosa. Miro de destil·lar:


31 d'agost
Plaça Jaume I, Vilafranca del Penedès
El Martí, el Josep, la Crupu, mon germà... hi eren.
No em queda veu.
No m'hi cap la vida!



"... I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat, primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val."

3 comentaris:

Joana ha dit...

I arriba un dia que has tornat,
i jo diria que la música torna a sonar.
Tornem a engegar el bloc????
Una abraçada!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

Per mi, a part de ser l'acte estrella de la FM07, el concert va ser com veure amazones a sa lluna i caminar per camps de maduixes en ple estiu.

Però ara, en lloc d'una cançó melancòlica dels Antònia, arreplego un tros de cançó gavatxa:

Et dans 150 ans, on n'y pensera même plus
A ce qu'on a aimé, à ce qu'on a perdu,
Allez vidons nos bières pour les voleurs des rues !

en el nostre cas, millor un gin tònic, no¿?

Anònim ha dit...

un petó pel meu amic fieteru!!!!
llàstima que ara les festes es reduiran...