dimarts, d’agost 21, 2007

Sense connexió







Després d'haver reduït tant la meva freqüència en els posts suposo que aquest serà més o menys com deixar un missatge en una ampolla per si algú el troba per avorriment. Però he estat passant uns dies memorables al meu piset. Han estat les Festes de Gràcia (el meu barri!!) i he tingut algun convidat... No he vingut a Vilafranca (únic lloc on puc connectar-me a internet) fins avui. Justament pq agafo el cotxe de la mama, el pujo al vaixell i marxo cap a Menorca uns dies. Si em voleu visitar, farem nit en un apartament de Cala'n Bosch!! Però tranquils, tornaré el dia 27 apunt per la Festa Major de Vilafranca (a la que de nou esteu convidats) amb molta energia, fotografies i connexió a internet. Per altra banda, però en aquest aspecte, avui hem contractat la connexió al pis de BCN. El que tardem en instal·lar-ho serà el que tardaré en tornar a poder escriure amb la freqüència que voldria.




Fins llavors,


Espero trobar-vos a tots (bé, tots, tots no cal. Millor tu, sí tu, no vinguis) en algun racó del meu petit planeta.




Petons


divendres, d’agost 10, 2007

Motiu 4 (Portugal part 2)

Un dinar al Café Majestic d'Oporto:

- Copa de Vinho verde.

- Fransecinha.
- Cafè (amb xocolata ben amarga).
Dolça soledat, suc de lletres al meu bloc de notes, coses simples que no tenen preu. Hagués estat orgàsmic compartir-ho, per exemple, amb tu.


dimecres, d’agost 08, 2007

Motiu 3 (Portugal Part 1)



El jo professional, gran descuidat

per mi mateix i malgrat tot premiat

amb una setmana de congrés a Portugal.


Aveiro! Tant a dir i la mandra que avui em fa!

(potser demà)

Motiu 2



Al cor de la Selva

Entrecot, vi negre i amics

Música a l'ombra dels arbres

acompanyada pel xiuxiuiex del riu.

popArb i moltd'art,

calma, eufòria, Música i orgasme.

Que barata pot ser la felicitat!

Motiu 1

( )
Aquest el deixo en blanc perquè sóc un home de paraula. Al final, la tristesa és tristesa i l'amor és amor. D'això hi entèn tothom!

Motius per no haver escrit...

Tothom coneix el poder dels acúmuls. Petits grans de sorra conformen els desserts i les grans soledats estan fetes de petits silencis i lleus descuits.

Massa temps he passat sense dir res com per explicar ara tot el que no he dit. Perdoneu la vagància. Evidentment el fet no tenir PC a casa meva per obrir la finestra a mitjanit i abocar el contingut del meu cap hi ha contribuit. Però sobretot hi ha fet molt pes el que he decidit fer per subtituir les hores de solitud. Perquè no se'm mengin els silencis, perquè no em creixin els descuits.

Així que lentament i en compta-gotes. Agafant idees d'un amic que penja aforismes perquè escriguin els visitants, us aniré deixen ditades i objectes de la vida que m'impedeix escriure més. Objectes i idees, fets i sentiments per si algú vol honrrar-me amb el plaer de comentar-me.