dissabte, de juny 23, 2007

Per començar una cançó


No sóc un gran autodidacta. Ni tinc talent per la música. Però m'agrada cantar, molt! A l'armari del meu nou pis m'hi espera sempre una guitarra. Talment com si fos una de les meves amants, espera allà dintre, sense demanar res. Quan la trec de l'armari l'estiro sobre el llit, la despullo amb impaciència reseguint la cremallera que perfila totes i cadascuna de les seves corbes, l'acaricio. Ella no pot evitar deixar anar els primers sons, no sempre afinats, mentres contrueixo aquest clímax. Sovint encenc una espelma amb olor de maduixa o me l'emporto al sofà del menjador. El fet és que m'aferro a ella i miro de fer el millor ús dels meus sentits, acomodar-los, amotllar-los a ella. Intento suplir la meva manca d'experiència i talent amb tota la voluntat que arreplego. Llavors arriba el gran moment. Ens alliberem. Les nostres veus inunden tot el bloc de pisos. Els meus companys de pis i també els veïns en pateixen sovint les conseqüències (espero que algun cop en gaudeixin). Deixo que l'aire entri a doll pels porus de la meva pell, frego canviant de ritme i posició tots els replecs del seu cos i ella em retorna, pletòrica, la seva veu que es mescla amb la meva. Arribem sempre junts a l'orgàsmic final i ens quedem uns minuts abraçats fent homenatge al silenci. Després la vesteixo i torna a començar la seva fidel espera en la foscor del meu armari.

L'últim orgasme que hem compartit:



PECES DE CIUDAD- JOAQUÍN SABINA

Se peinaba a lo garçon
la viajera que quiso enseñarme a besar
en la gare d'Austerlitz.
Primavera de un amor
amarillo y frugal como el sol
del veranillo de san Martín.
Hay quien dice que fui yo
el primero en olvidar
cuando en un si bemol de Jacques Brel
conocí a mademoiselle Amsterdam.

En la fatua Nueva York
da más sombra que los limoneros
la estatua de la libertad,
pero en desolation row
las sirenas de los petroleros
no dejan reír ni volar
y, en el coro de Babel,
desafina un español.
No hay más ley que la ley del tesoro
en las minas del rey Salomón.

Y desafiando el oleaje
sin timón ni timonel,
por mis sueños va, ligero de equipaje,
sobre un cascarón de nuez,
mi corazón de viaje,
luciendo los tatuajesde un pasado bucanero,
de un velero al abordaje,
de un no te quiero querer.
Y cómo huir
cuando no quedan
islas para naufragar
al país
donde los sabios se retiran
del agravio de buscar
labios que sacan de quicio,
mentiras que ganan juicios
tan sumarios que envilecen
el cristal de los acuarios
de los peces de ciudad
que mordieron el anzuelo,
que bucean a ras del suelo,
que no merecen nadar.

El Dorado era un champú,
la virtud unos brazos en cruz,
el pecado una página web.
En Comala comprendí
que al lugar donde has sido feliz
no debieras tratar de volver.
Cuando en vuelo regular
pisé el cielo de Madrid
me esperaba una recién casada
que no se acordaba de mí.

Y desafiando el oleaje
sin timón ni timonel,
por mis venas va, ligero de equipaje,
sobre un cascarón de nuez,
mi corazón de viaje,
luciendo los tatuajes
de un pasado bucanero,
de un velero al abordaje,
de un liguero de mujer.
Y cómo huircuando no quedan
islas para naufragar
al país
donde los sabios se retiran
del agravio de buscar
labios que sacan de quicio,
mentiras que ganan juicios
tan sumarios que envilecen
el cristal de los acuarios
de los peces de ciudad
que perdieron las agallas
en un banco de morralla,
en una playa sin mar.

6 comentaris:

Joana ha dit...

Segur que seria un plaer poder escoltar-te....
una abraçada!
I...no deixis de tocar i cantar...

El veí de dalt ha dit...

Vale, mestre...O sigui que eres tu el de la guitarra? Anirem millorant aquest acords, eh? Sort que era en Sabina, que no és un mezzosoprano precisament!

nefen ha dit...

a veure quan me la toques doncs... la guitarra

TENDER EPITHELIUM ha dit...

no acostumo a escoltar-lo gaire, tot i que, de tant en tant, tinc "dies sabina" i no puc parar de sentir-lo. normalment canvio els peixos urbanites pels ocells portuguesos, però.

PD.ja has demanat fer de teloner de la gira dels 2 mestres junts?? 1 petó

I M Q ha dit...

Com sempre, vaig al teu remolc. És un plaer poder seguir compartint una negreta.

elquemaietvaigdir ha dit...

Jo també l'he cantada molt aquesta cançó.
Amb petites modificacions, però.
Jo no toco la guitarra- només rasco tripes- però en tinc tres a l'espera de mans més destres que les meves.