dissabte, de juny 09, 2007

Només cal...


Només cal tenir els ulls ben oberts, els sentits desperts, la pell alerta. En qualsevol indret, sobretot en aquell on mai pensaves que passaria, pot sorprendre't la vida fent-te l'ullet o ensenyant-te la cuixa.
Per si finalment tens la memòria de la que presumies i arrisques els teus ulls lluminosos per llegir-me, construeixo aquí un homenatge al teu somriure.
Trobar la teva veu dient el meu nom, els teus ulls mirant-me sense reserves, envoltant-me, la teva alegria inoxidable i un pèl ingènua... Una dosi de vida que espero haver sabut compensar! :)








6 comentaris:

Joana ha dit...

Segur que ho has compensat en escreix....
Somriu que la teva també és bonica i pot alegrar a més ...d'una!
Bon cap de setmana!

I M Q ha dit...

els teus altibaixos, tan fantàstics, m'han recordat aquell poema que proclama, resignat, l'eterna adolescència:



Quiero decirlo ahora
porque si no después las cosas se complican.

Soy peor todavía de lo que muchos creen.

Me gusta justamente el plato que otro come
aburro una tras otras mis camisas
me encantan los entierros y odio los recitales
duermo como una bestia
deseo que los muebles estén más de mil años en el mismo lugar
y aunque a escondidas uso tu cepillo de dientes
no quiero que te peines con mi peine
soy fuerte como un roble
pero me ando muriendo a cada rato
comprendo las cuestiones más difíciles
y no sé resolver lo que en verdad me importa.

Así puedo seguir hasta morirme:
ya ves soy lo que llaman
el clásico maníaco depresivo.

Te explico estas cuestiones
porque si todo vuelve a comenzar
no me hagas mucho caso acuérdate.

TENDER EPITHELIUM ha dit...

(sospir d'alleugeriment)

veig que has aparcat la teva lluita diària a cops de xoc contra un vidre transparent que ho deixa veure tot (fins i tot olorar-ho) però que no deixa cap esquerda per on escolar un dit, un tros d’ull, un pessic d'ànima que clama pietat…

Com la joana, com l’imq, insisteixo: No perdis la capacitat de sorprendre’t..la vida, no ho oblidis, no ho farà..

Si no, com a bonapatidorademena, col•locaré una càmara oculta a l’àngel que tu i jo sabem per fer d’espieta i vetllar pel teu son (creuant les vinyes, atravessant la capota contaminada i recarregada de la gran ciutat)

B-612 ha dit...

Joana, jo crec que sí que ho vaig compensar. Però faltarà veure que ens pensen... :)

imq, m'estàs dient maníac depressiu? Anuncies que el següent cop que em queixi jo no em faràs cas? jejeje Per sort la vida té moltes cares. Ara puc tenir Sang un divendres i Somriures un dissabte. Només cal canviar de lloc i de companyia.

Tenderepithelium, no caldrà la càmara. Ja et seré confident! No pateixis i cuida't!

E ha dit...

Realment creus que puc oblidar segons què només pq he begut una mica de vi? jejej No eren pq sí els meus somriures (ho saps!). Però lamento informar-te que no em dono per compensada! Hauràs de repetir...

Cosespetites ha dit...

Estic contenta, petit asteroide, que algú t'hagi sabut regalar una mica de vida.