dijous, de juny 14, 2007

... i cent!



Ho he vist per casualitat i m'ha costat de creure: He arribat al post número 100!!!
Vaig començar a escriure en aquest racó sense saber on em portaria. Francament, no imaginava que coneixeria gent tan fantàstica com la que he conegut i em visita (GRÀCIES A TOTS i TOTES!!). És un aniversari curiós que arriba en un moment diguem-ne curiós, també, de la meva vida. Per un moment m'ha semblat que el destí em feia d'ullet, que m'obria una porta, que em donava una lliçó. Aquest és el final d'un cicle o, segons com es miri, el començament d'un altre. És justament així com m'ho prendré.

Per això deso la caixa blava amb tres forats. Dintre d'ella hi havia hagut tot el que desitjava, tot. M'embrutava els dits de blau sovint per remenar-li la memòria i no puc negar que em fereix relegar-la a les golfes. Però ara és allà on es mereix estar. Que la pols m'ensenyi a distingir entre record i vida.

Ara omplo el meu petit planeta d'un blanc escrupulós. Un espai intrigant, ple d'una il·lusió adsorvent, que espero anar tacant, mica amb mica, de lletres. A cops de vida cada cop més contundents com a mínim fins arribar a fer-ne 100 més.




(Us hi espero!)

4 comentaris:

Cosespetites ha dit...

Enhorabona pels propers cent posts que penjaràs i la nova etapa que esper que comenci per a tu a partir d'avui.

Joana ha dit...

Pis nou, bloc net, blanc...Quants petons vols??
Felicitats pels 100!!!
Disfruta el capde ! ;)

TENDER EPITHELIUM ha dit...

99
(racons de poesia coberta de pell de gallina, farcida de punyent sinceritat, amanida d’ironia, amb olor a la rosadelpetitpríncep, empassada a glops amb l’ajuda d’un cocktail de quotidianitat i sentiments)
+ 1
(Punt d’inflexió tenyit de blanc pur, nítid, a punt de ser embrutat amb les aquarel•les més coloristes)

= 100 enhorabones + 1 abraçada

I M Q ha dit...

La cruel sensació que dóna la vida: una oportunitat, una porta, una via d'escapament...

que tan sovint desaprofitem.



[perdó pel fatalisme: estic mirant de gaudir de les meves vísceres]