diumenge, d’abril 01, 2007

Relats Conjunts. Ashes.


Sempre els havia agradat fer l'amor en llocs nous i estranys. Descobrir la capacitat plàstica dels seus cossos, despullar-se de roba i de normes i deixar fluir el desig i la passió. Però aquell antic refugi que hi havia bosc endins els enfollia. Sempre que trobaven un raconet de temps, especialment si el cel amenaçava pluja, es citaven allà.


Aquest va ser un d'aquells dies. El cel era ben gris i ells dos es besaven sota una manta esperant veure caure la pluja per la finestra. Però el cel no amenaçava amb aigua. Per la mateixa finestra van veure com plovien bombes sobre el seu poble. Aquells avions, sobrevolant amb aquella calma, freda i silent, van destruir tot el seu món, tota la gent que estimaven, la seva història. De vida a cendra en qüestió de minuts.


No van saber si abraçar-se més fort o córrer. Es van quedar allà, mirant. No tot el que es veu és fàcil de creure. La tremolor de l'últim esclat els va fer reaccionar. Es van vestir a mitges, apressurant-se per anar no sabien a on, i van sortir del refugi. El vent arribava carregat de mort. No van sentir ni una sola veu alçant una queixa, ni un sol crit de dolor. Ell no va poder suportar aquella imatge colpejant-li l'ànima ni el pes del seu propi cos que odiosament respirava. Ella obria els ulls amb les mans al cap perquè això havia après que es feia per lamentar-se. Però no mirava enfora, sinó endins, també, com el seu amant. Sentint el seu cor bategar, lluny d'apreciar la vida.


L'última crueltat que havien infligit aquells avions va ser deixar senceres les seves dues vides perquè el dolor les anés consumint. Lentament.




13 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Sublim. Sense comentaris.

Alepsi ha dit...

Increïble!

barbollaire ha dit...

Obra mestre...Boníssim...

Joana ha dit...

L'amor i la destrucció. La cara i la creu de la vida. Intens.;)

síl ha dit...

Tremendament colpidor!

...només espero que els personatges puguin dotar-se d'un bri d'esperança en emular a l'au fènix i puguin renéixer..plegats...

B-612 ha dit...

Gràcies a tots per tantes floretes! Haurieu de saber com de be em fan sentir les vostres amables paraules! :)

millu ha dit...

Un relat que tot i ser breu, és olt molt gràfic. He pogut veure com quèien les bombes i tot. Enhorabona!

n3fen ha dit...

què t'he de dir... :P

B-612 ha dit...

Jeje! N3fen... que ho puc fer millor?

n3fen ha dit...

no.. que m'agrada, però em sorprendries si un dia escribissis sobre quelcom que no fos amor, sexe o dones...

B-612 ha dit...

jeje! Ja saps que el sexe sempre el tinc en ment. Però en aquest cas només és una part del minirelat. També hagués pogut dir que estaven buscant bolets... No em diràs, però, que aquest cop no toco altres temes. També parlo de la pluja! :)

La rosa estirada al llit ha dit...

La rosa estirada al llit que surt al bloc de la Candela et saluda!!!

No es el primer cop que paso per casa teva tot i que mai hi habia deixat cap comentari, com compendràs no deixaré el meu nom, però més endavant ja et faré saber qui sóc.

Petons!!

B-612 ha dit...

la rosa... Jeje. Gràcies per treure el cap. Si t'hi fixes he obert una finestreta en el següent post perquè em pogueu visitar d'un en un... :)