diumenge, d’abril 29, 2007

Encontres en la fase alcohòlica


Els ponts són un invent antic. Des que algú els va copiar de la natura han permès que les persones escurcem la distància que ens separa, que cruem abismes fins llavors insalvables i ens poguem trobar davant per davant per explicar-nos mútuament com són els trocets de terra d'on venim.

Aquest pont (de l'1 de maig) no per metafòric ha deixat de fer el seu paper. Aquesta darrera nit he tingut el gran plaer de barrejar paraules i ginebra amb la Sílvia, acabada d'aterrissar del pont aeri. Encara que crec que la proporció de la mescla no ha estat l'encertada (acotumo a pecar per excès de ginebra), l'encontre fora de l'espai cibernètic ha estat certament agradable.

Per aquest motiu m'he assegut aquí, perquè quan des d'una oficina torni a obrir aquesta finestreta, em trobi aquí, al meu planeta, fent-li l'ullet amb un grapat de lletres.

6 comentaris:

Joana ha dit...

...l'encontre fora de l'espai cibernètic ha estat certament agradable... ;)
Me n'alegro molt!
Una abraçada!

Candela ha dit...

quin post més xulo!

Robert ha dit...

Hola! un bloc realment interessant.Tornaré a visitar-te de nou.
Ens veiem ;0)


Robert

síl ha dit...

(de fons sóna la BSO de "Encuentros en la tercera de fase)

més que un pont, ha estat un vertader aqüeducte!(ahir aquí encara era festa), per tant m'ha permès tornar a "casa" per gaudir de retrobaments i de nous descobriments...una boníssima manera de començar els 31, no¿?!

la veritat és que estic certament afalagada pel post-dedicatòria (inclús la foto m'ha encantat!no podia ser + adient!) i no sé pas si hi podria afegir alguna cosa...només voldria dir-te, b-612, que no tinguis cap dubte de que
ens seguirem trobant (per ara, no pas en un blog propi), ni que sigui sense el color dels mojitos, la transparència de la ginebra, el soroll eixordador que surt d'una cabina de dj i l'ànima de les paraules que tenen veu pròpia.

Shard ha dit...

Doncs jo no tinc res a dir... però aprofitant això que dieu dels encontres als espais no-cibernètics, que sapigueu que jo torno a ser viu al meu petit espai sí-cibernètic.

Una abraçada i segueix escrivint tan bé com sempre.

n3fen ha dit...

ets tot un seductor :) no se si em resisitiria als teus encants...