dissabte, d’abril 14, 2007

Certeses Meteorològiques


Sovint aquelles coses més simples se'ns escapen. Hi ha veritats que es repeteixen sempre i conformen la història de la vida, el seu mecanisme, el seu funcionament més íntim. Però no sempre som capaços d'aprendre a tenir-ho en compte.

Si, he estat mirant com plou. Fa dies que ho fa i el cel és gris. Aquest temps m'entristeix (i em posa malalt). Però remenant caixes triforadades una cançó ha vingut a fotre'm un clatellot per fer-m'ho entendre. És inclús frustant veure que un tòpic com aquest, que he sentit a dir mil vegades, pot ser tan aclaridor... Plou. I cal que plogui perquè feia massa temps que no ho feia. Però cap pluja dura per sempre. Fins i tot després del diluvi universal va tornar a sortir el sol.

Així miro la pluja ara. Com el primer pas perquè el cel passi de gris a blau. :)


(Sonant: Good Friday-Coco Rosie)

5 comentaris:

Cosespetites ha dit...

Esper que tenguis raó; enyor tant el cel blau!

Joana ha dit...

"I no hi ha res que cent anys duri"...Posa't bo, en forma i no et deixis perdre cap petit detall!
Una abraçada!

Déjà vie ha dit...

ei ei mira cap amunt. Un raig d sol t'acarona la cara. Ho veus? el cel es ben blau avui i fa sol.Per a tu tambe.

B-612 ha dit...

Doncs sí! El cel és ben blau avui! I fa un sol que... mmmmm! Obriré ben bé la boca a veure si em toca el sol per dins!

I M Q ha dit...

Viure és també aprendre a gaudir de les tenebres. Algú va entonar alguna vegada:

"Té tanta vida estar trist"