divendres, de març 02, 2007

A la Sala de Reunions

Sempre he preferit el sexe portat com un ritual. Premeditat des de la primera mirada, creixent delicadament carícia a carícia, gest a gest... Però aquell cop va ser diferent.

Feia mesos que l'observava discretament i imaginava el seu cos recargolant-se amb el meu. Però ella sempre passava fredament pel costat de la meva taula. Molts matins, simplement amb la seva olor i aquell cul que s'allunyava amb cadència pel passadís ja trempava. El meu desig creixia cada cop més, com la seva bellesa. Havia robat el protagonisme dels meus somnis més roents, de les meves fantasies i dels meus orgasmes més íntims i privats.


Aquell dia estava especialment guapa, sexy. S'havia allisat els cabells, s'havia maquillat subtilment i somreia radiant. Vestia una samarreta de tirants cenyida que mostrava genersament les espatlles i part de l'esquena, de pell tersa. Un collaret de perles blanques desfilava des del seu coll fins al ventre a través de les sines rodones i tendres, sense sostenidors, que dibuixaven lleument el relleu dels mugrons. Els texans li esculpien els malucs com una segona pell i jugaven a intuir escletxes amb la pell del seu abdomen o de la seva roba interior, blanca, de cotó.


No va passar de llarg la meva taula. Es va aturar amb aquell somriure, em va mirar de dalt a baix i va deixar un paper sobre la taula d'amagat de la resta de gent de l'oficina. "A la Sala de Reunions". No hi deia res més. Tampoc calia. Vaig esperar uns segons a que ella anés fent camí i la vaig seguir escales avall. Tenia la clau. No sé com l'havia aconseguit ni m'importava. Aquell divendres a la tarda, un cop dins de la sala, tancats amb clau, vaig descobrir la grandesa del sexe més instintiu, més animal, tan passional! Amb la roba a mig treure, la corbata rebregada i els botons de la camisa descosits d'una sola estirada, li vaig arrancar el tanga fent servir les dues mans i ens vam entregar als nostres cossos damunt la taula rodona. Damunt la fusta perfectament encerada ens devoràvem entre crits de plaer i paraules obscenes a cau d'orella. Escampant les nostres olors, el nostre aire, com una explosió, sense límits ni reserves.


Encara ara, cada cop que ens reunim amb el departament de comptabilitat, la miro i crec sentir l'olor del seu sexe, el gust de la seva saliva mesclada amb el pintallavis i la seva veu entre esbufecs dient-me que no pari, que no pari, que no surti mai de dintre seu.


Avui ha vingut a la feina amb faldilles. A mitja reunió amb el Director, per sota de la taula m'ha posat la mà sobre el genoll i fent-me l'ullet ha deixat alguna cosa que m'he guardat ràpidament a la butxaca de l'americana. Quan he trobat un moment segur he pogut comprovar que era el seu tanga, vermell, també de cotó. Passada per una de les vetes hi havia una clau...

8 comentaris:

martí... ha dit...

Quan dius: " imaginava el seu cos recargolant-se amb el meu" no ho imaginis, aquella festa de medicina alguna cosa més vam recargolar jejeje ;)

Joana ha dit...

Intueixo que hi haurà una altra cita a la sala de reunions...
I segur que la taula estarà ben encerada...
Ens ho explicaràs?
Bufff de bon matí després d'un cafè perfumat ,llegir-te, em ... bé millor me'n vaig a nedar!
Bon cap de setmana!!! :))

El veí de dalt ha dit...

Esto...hi ha vacats de redactors a la teva empresa...?

B-612 ha dit...

Martí: no expliquis intimitats aquí home! :)

Joana: m'agrada deixar les històries obertes per si tinc ganes de continuar-les. Però això no només depèn de mi. Caldrà veure si hi ha lloc a la Sala de Reunions.

Veí: pots enviar-me un CV i el faré arribar on calgui. Jeje.

sílvia ha dit...

Potser el fet d'haver-s'hi de passar massa hores té alguna cosa a veure amb això de deixar volar la imaginació en les sales de reunions....

Es curiós, a mi em passa amb una sala en concret (la del patronat), que resulta ser la menys acollidora, un pèl desangelada, vaja...però té una taula inacabable...deu fer gairebé vint metres de llargada..

algú recorda l'anunci tupasaselprontoyoelpaño d'una coneguda marca d'esprai per netejar i encerar els mobles¿?

...llàstima que els micròfons facin tanta nosa...

Cosespetites ha dit...

Així que tu tens la clau... Ja la podia buscar jo!

n3fen ha dit...

no m'ha exitat. ho pots fer millor.

B-612 ha dit...

sílvia: i qui no té una fantasia en un lloc (o mil) determinat?

cosespetites: si vols entrar només m'ho has de dir. Jo t'obro amb molt de gust.

n3fen: gràcies per la crítica. Tot i que l'objectiu d'un relat no és sempre excitar al lector. Sovint, simplement escric.