dijous, de gener 18, 2007

La virtut del silenci

Per conéixer a algú, ara ho endevino, les paraules són un mal vehicle. Explicant els nostres desitjos, preguntant, interessant-nos, ens descobrim a nosaltres mateixos però no als altres.
Per conéixer a algú, ara ho endevino, cal regalar-li un immens silenci, no enfadat ni distant, un silenci pur, sincer i expectant. Cal obrir bé els ulls, les orelles, el nas... per no perdre res del que ens arribi. Justament quan no es demana res, el que ens donen té valor. Amb el que rebem i amb que no rebem, podrem construir la manera de diferenciar com és algú de com voldríem que fos.

6 comentaris:

barbollaire ha dit...

Completament d'acord.
Moltes vegades oblidem de l'important què és saber escoltar.

sílvia ha dit...

Jo, personalment, prefereixo les 102 paraules d’avui al fred del silenci però cadascuna d'elles em recorda que m’he desforçar a interioritzar-les i a entendre que

El silenci és un bon aliat en combatre la transparència,
i dificulta que et puguin predir en qüestió de minuts.

El silenci dóna arguments difícils de refutar i és un bon enemic de les frustracions i decepcions.

I, allò tan necessari, ens ajuda a protegir les emocions.


Xxxxt..

Anònim ha dit...

Si el que has de dir, no té cap valor, més val no pronunciar-ho. Si el que has de sentir, en té menys encara, més val recloure's. El que succeeix és que tots els silencis són comunicatius; però no sempre els entenem per igual.

Joana ha dit...

Sàvies paraules les del veí!
Quan restem en silenci tenim temps per mirar-nos cap endins i descobrim altres conceptes de nosaltres que desconeixíem.Llavors entenem una mica més els altres, el seu interior també se'ns evoca... sense paraules.
Molt bona reflexió B-612!
Una abraçada silenciosa...

Cosespetites ha dit...

No s'han de fer preguntes; s'ha de deixar que la gent expliqui el que vulgui, sense guions que els condicionin

I M Q ha dit...

Sense oblidar que del més pregon del silenci havia de néixer, algun dia, la música.