dimarts, de gener 02, 2007

La Lluna (Una d'aquelles PETITES COSES)

Perquè fa dies que me la miro llargues estones, com feia abans, deixant fluir el silenci.
Perquè crec que l'altre dia em va fer l'ullet i potser em va dir (ben fluixet): tot anirà bé.
Però també i sobretot, perquè he vistat l'Eva i l'he trobat mirant amunt, com jo feia, amb els mateixos ulls, mescla de melangia, sorpresa i esperança.

Per això rescato versos del calaix, per recordar-me a mi mateix aquelles nits en que tenia ganes d'escriure. Ja tinc la llibreta apunt. Sento que torno!

LLUNA

No t’apartis de la meva mirada perduda,
ja sé que busco un cor que no puc trobar,
que tens la pell glaçada i el ventre mort,
però la teva claror se’m clava a l’ànima.

Atansa’t a la finestra i il·lumina el meu llit,
prou sé que la teva bellesa no pot omplir aquest buit,
tan sols necessito la teva fermesa que m’eixuga la por
i un fil de tendresa en el teu bressar distant.

Ara amaga el rostre i pinta de blau la nit,
explica’m el conte d’un demà preciós,
i porta’m al somni d’un petó robat.
Dormim en el balancí infinit de la matinada.

5 comentaris:

Joana ha dit...

Saps que la lluna mou les marees??
D'això podem deduir que la seva força va més enllà de qualsevol silenci. Mira-te-la! potser té la resposta. En Raimon en una cançó deia: Potser la resposta està dins el vent...Les forces de la natura, no en sabem molt d'elles, però quelcom intuïm.
Bonics versos!

Cosespetites ha dit...

Avui el teu bloc és una mica germà del meu. Lluna preciosa que aconsegueix que tornis.

B-612 ha dit...

Sí, Jonana, justament li comentava a l'
Eva com n'és de fascinant el poder que té la lluna per fer que les coses s'alcin.

Com saps, Eva, el meu blog no és germà del teu per casualitat. Fa que torni la lluna, però també la teva forma de mirar-la.

barbollaire ha dit...

Noi...
Em deixes bocabadat...
És preciós...
Gràcies...

_________________________
PS. Un xic tard, ho se, però Bon Any.

B-612 ha dit...

Gràcies a tu per llegir-me i comentar-me! (Bon any igualment)!