dissabte, de gener 13, 2007

Diàlegs cibernètics o Falta d'inspiració



















És tard, potser massa tard per ser divendres.
Ja no se sent la remor dels cotxes al carrer.
Tothom dorm, excepte tu i jo, en aquesta casa.
Quantes hores hem estat així, un davant de l'altre?
Recolzo les mans sobre les teves i t'observo.
M'ilumines el rostre com una finestra assoleiada,
t'escolto respirar pausadament i cansada com ara jo.
Garbello idees i paraules, qualsevol cosa que serveixi
per omplir el silenci opac i blanc dels teus ulls.
Desespero.
Tinc tantes coses a dir i alhora tan poques!
Temo avorrir-te amb les històries de sempre,
amor, desamor, tristesa, esperança...
Però tu sempre aquí, escoltant-me, pacient.
Potser sí que avui ja és massa tard.
Segur que demà ho veurem tot més clar.
Et deixo que descansis. És un plaer fer-nos companyia.

(Inicio/Apagar equipo/Apagar)

8 comentaris:

Joana ha dit...

A vegades quan menys ens ho esperem, apareix algú que ens fa companyia, algú amb qui compartir paraules , silencis i mirades. Mai és massa tard !
Bon cap de setmana!

Cosespetites ha dit...

Qui no s'hagi trobat en aquesta situació alguna vegada que aixequi la mà.

sílvia ha dit...

J'ai de sérieuses raisons de croire
Que la planète du petit prince
Est l'astéroïde B612

Cet astre n'a été aperçu
Qu'une seule fois, en 1909
Par un astronome turc

http://www.youtube.com/watch?v=rfIns78bgWQ&mode=related&search=

Anònim ha dit...

jo vull una mica de marro per aqui. un pit, una cuixa, una mica de pèl... ja està be de mantenir les formes i ser tan correcte!

B-612 ha dit...

Joana: cert, ara sé que mai és tard iq ue sempre hi ha algú. No m'ha estat fàcil adonar-me'n!

Eva: no he vist cap mà aixecada encara! :)

Sílvia: no sé francès, però a còpia de llegir el llibre original he anat aprenent. És ben clara la meva referència no? ;)

Anònim: quan tu donis la cara jo et donaré carn de la que a tu t'agrada! :)

Anònim ha dit...

anònim... o anònima? :P m'agrada jugar amb tu.

P.D. palíndromo

B-612 ha dit...

Jeje! No sé quina part del cos vols veure'm. M'has vist despullat vàries vegades, però veuré què hi puc fer... ;)

PS: grandíssima pista! Si ho pogués veure el Sadur...

I M Q ha dit...

El somni de tenir-te a prop és una au rapaç del tot incapaç, que demana permís els dies imparells i, en general, juga a l'scrabble pitjor que les llenties verdes.

Verd perquè la tarda que s'esmicola és blava, perquè les walkyries van de vermell, perquè les llàgrimes que vessem tenen el color de l'ànima.

Quin color? El verd cony! Mal anomenat de l'esperança, a dia d'avui podria ben bé ser el verd de la natura, el verd del conformisme, el verd de la bilis que en comptes de digerir, emmagatzemem com un tresor hepàtic.

La conclusió de tot brain sotrming: fins i tot quan volem estar sols, la bogeria té miralls per tothom.