dijous, de gener 04, 2007

Construcció d'una esperança

Encara és tendre, tovet, acabat de sortir del forn, fa olor de nou. Potser acabarà tornant a passar per les meves mans per canviar una mica la forma... Però m'ha fet il·lusió penjar-lo perquè feia molt de temps que no escrivia.


Construcció d’una esperança

Retrobar el sentit dels nostres mots
Acariciar els silencis que caldran
Tornar a aprendre aquest art, tan senzill,
del vull no vull dels nostres cossos.
I potser oblidar-nos de qui hem estat
O potser recordar-ho amb més força
Per caçar al vol, ara que no és tard,
aquesta fràgil oportunitat
de tornar a gaudir de ser nosaltres.

11 comentaris:

Joana ha dit...

Això está molt bé B-612,
Tornar a retrobar-te amb tu mateix, escriure, sentir, olorar...com si fós la primera vegada, amb la mateixa il.lusió i amb ganes de compartir-ho. És un bri d'esperança que estava aparcada.
Treu-li la pols i ho veuràs com nou.
Nanit wapo!

Cosespetites ha dit...

Escrius la construcció de l'esperança, i és l'esperança la que et fa de nou escriure paraules de llum.
Encara que no m'agrada donar consells (quí soc jo per fer-ho?)avui et diré que tornis a gaudir de ser tu, però abans de res, tu en singular; després ja vendrà el vosaltres molt millor.

Anònim ha dit...

sort que era un silènci indefinit xato...

B-612 ha dit...

Ja gaudeixo de ser jo. Per això el silenci era indefinit (que no infinit!!) i per això escric.

Cosespetites ha dit...

Doncs a seguir gaudint, de fer-nos gaudir (o com a mínim de fer-me gaudir, en singular).

B-612 ha dit...

Així ho faré!!! XD

Anònim ha dit...

Recent estrenat el 2007, m'agrada que s'hagi triat encetar-lo sent tant prolific i amb textos plens d'energia i confiansa (pfff..no tinc ni accents ni la c trencada a ma). Bon any i salut!!Ens trobem..Pura vida!!

B-612 ha dit...

Agraeixo tots el comentaris. Però agraria encara més poder posar nom a qui me'ls fa. No és per desvetllar l'anonimat a qui tothom té dret si el vol. És més que res per no confondre diferents éssers anònims. Gràcies

sílvia ha dit...

M'apropio el 7è comentari anònim d'aquest post, alhora que, ara que ja s'han desvetllat possibles confusions i elucubracions i posat cares a les paraules, t'envio una salutació i un agraïment per compartir la teva inspiració...

B-612 ha dit...

Sílvia, t'agraeixo el gest! Hasta luego! :)

I M Q ha dit...

Un castell de sorra
on estimar sigui picar pedra
i la llum jugui a desfet i amagar.

(hi havia tant més a dir que m'he centrat en la fotografia)