diumenge, de desembre 10, 2006

Simplement improvisant

Exiliem a la nostàlgia.
Calem foc als protocols.
Abolim les condicions.

Compartim el que hem viscut
com la part més íntima
que ens uneix i també ens descriu.
Però deixem fluir el temps
sense lletres petites
ni resums, ni conclusions.

Prohibim conjugar passats,
condicionals i futurs.
Estimem cada detall
del que ara podem viure.
Degustant pausadament
el plaer de tenir-nos.
Elogiant la sort de poder
mirar-nos i somriure.

La fórmula és senzilla.
Tu i jo, ara i aquí,
simplement improvisant.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Què maco que t'ha quedat. Simple i directe, com ha de ser. M'ha agradat molt.

Cosespetites ha dit...

Preciosa declaracions d'intencions. Esper que sigui bilateral.

B-612 ha dit...

Jo també ho esperava Eva. Però ja saps com és la vida... Espera que et relaxis per clavar-te-la més forta.

I M Q ha dit...

una petit improvisació matinal, música de capçalera, avui m'he llevat amb la gola resseca:

Si tornés a començar
no diria que sóc jo
ben bé és obvi i notori
que no ho sóc ni vull saber-ho

Partiria del silenci
per cantar-te exhalacions
una a una dos a dos
ull a ull cos a cos

Condició condicionada
jo seria el teu esguard
font del cos serè i ple
que no sap dir-te per què

M'enduria pel record
d'un futur que ens hem prohibit
i et daria un camp de plors
allà on tu sols vols amor

Qui sap com jo t'amaria
si tornés a començar
ben bé és obvi i notori
que no ho sé ni vull saber-ho.

Joana ha dit...

b-612,
El que avui és present demà serà passat i el que ahir era futur, avui és present...i sempre es repeteix.
No hi ha volta de full.
Un vers bonic!