dilluns, de desembre 11, 2006

L'esperança és l'últim que es perd.


No em queda res per perdre.

9 comentaris:

I M Q ha dit...

no em queda res per perdre:
ja he jugat al cavall guanyador
i he vagat pel camí de la fortuna,
ja he dit que no em calia
i he gaudit dels bons excessos,
ja he fet per fer sense esma
i cada dia s'assembla més al precedent.

Ja no vull res més que no tenir-me,
estic cansat de la fúria sanguinària,
ja he aniquilat l'esperança
i començo a mirar-me a la cara.

Cosespetites ha dit...

T'haurem d'anar regalant des d'aquí petites coses per anar omplint les teves butxaques.

B-612 ha dit...

Justament avui m'adono que aquesta esperança m'ahvia omplert massa les butxaques i no hi deixava entrar res més.

Avui! Avui! Torno a tenir les butxaques ben buides per omplir-les del que em doni la gana!

Joana ha dit...

Queda el que " un" és i això val més que moltes altres coses.
La corbata , m'agrada!

Anònim ha dit...

mentre tinguis algo a guanyar això és molt

Anònim ha dit...

ja em diaras com t'ho fas xaval, perquè sembla que només tens comentaris de femelles... :)

Anònim ha dit...

Val. Ara un de masculí i de solidari. LA foto me la vas fer a mi en un final de mes, oi? Ho dic pel forat...Sort que tinc blocs per anar-les reomplint.

Anònim ha dit...

Sóc el/la blocaire invisible de la unanina. A ella li diria el mateix que dius tu: " L'esperança és l'últim que es perd".
Sé que ella et visita i per tant ho llegirà.
Salut!

B-612 ha dit...

Usuari anònim: N'estic segur que el teu comentari té bones intencions. Però et demano un favor personal. No utlitzis el meu blog amb aquesta finalitat. Ja em pesa prou haver perdut l'esperança, no voldria haver de tancar el blog també.