dilluns, d’octubre 30, 2006

Qüestió de temps

Sí sí sí sí!! Ja sé que fa molt que no escric. No és que les mans se m'hagin adormit ni que el PC s'hagi tornat a posar malalt (tot i que no ho descarto).

Darrerament em falta i a més l'estava invertint malament. Em cal dedicar més temps a mirar-me el meu melic i no el dels altres. De tant d'amor que he volgut donar no me n'ha quedat per a mi. I no penso abandonar més temps la persona que més m'importa en aquest món: JO.

Però no patiu, avui m'he adonat que he trobat el camí, té pinta de ser llarg però ja no m'espanta. Em veig capaç de gaudir del viatge i tot! Només és qüestió de temps.

Per començar: avui a l'autobús m'he atrevit a escriure 4 ratlles i en arribar a casa m'he tornat baralla amb la guitarra!!!

: )

5 comentaris:

I M Q ha dit...

tot plegat curiós, com ens hem d'esforçar, potser fins i tot obligar, a ser tal i com som. Per sort sempre hi ha un mirall o similars que estan disposats a donar-nos la cara, sense mitges tintes.

Sort, el camí és llarg...

n3fen ha dit...

estaban un dia sentados en la barra de un bar de malasaña enrique urquijo y loquillo. enrique hacia tiempo que no hablaba con ndaie, estaba sumido en una profunda depresión. Pidieron una botella de jack daniels y empezaron a beber. cuando solo quedaban un par de chupitos en la botella, enrique se giró y le preguntó a loquillo: "Si algun dia yo me voy, tu cuidaras de mi mujer y mis hijos?"
Entonces Loquillo alzó la copa y le dijo a la camarera:
"Eso, eso es rock'n'roll, nena".

petrus ha dit...

anims nano, farem el camí plegats!

B-612 ha dit...

gràcies per ser-hi! :)

Cosespetites ha dit...

Quina emoció. Esper amb impaciència el ressorgiment de l'asteroide. Enhorabona!