dilluns, d’octubre 09, 2006

Homenatge al cos humà: EL MELIC

El melic em fascina! Però a casa meva mai se n'hi ha dit així. Quan era molt petit era "el ring", ja que responia a un joc molt divertit entre la meva mare i jo: ella tocava al timbre de la meva panxa i jo reia com un babau (quan som petits som feliços amb ben poca cosa). Quan aquest joc se'ns va fer petit, és a dir, quan jo em vaig fer gran. Va passar a dir-se "umbligu" i encara es diu així.

Però una de les parts més fascinants del melic és la seva relació amb la nostra vida. És com un recordatori de com funcionen les coses. El melic és, segurament, la única cicatriu que tenim tots els humans (excepte Adam i Eva). És una espècie de link cap l'origen de la vida, una marca que ens està dient que un dia vam créixer dins del ventre de la nostra mare, de la que ens van separar (a cop de tisores) perquè passéssim a ser un ésser individual. Per això, el melic és fruit d'una operació de cirurgia (estètica), i per això la forma que té no només depèn de la genètica i dels nostres hàbits. Depèn, en bona part, de la destressa amb que es talla. La meva àvia sempre posava el tros de cordó umbilical dels nadons (de tots nosaltres) cara amunt. Ella assegurava que així, en caure el cordó, els melics són més bonics. I jo no tinc cap queixa!

Però el melic és molt més que això. És com una joia que adorna els ventres quan s'exhibeixen. És un dipòsit de borrissol (especialment a l'hivern) i un aparador de piercings (especialment a l'estiu). Un melic pot ser fet servir com a recipient de xupitos, com a trampolí d'olives, com a pou de gotes de suor. En un melic s'hi poden guardar xuletes, s'hi poden refugiar les formigues o s'hi pot bufar fent vibrar les galtes contra la panxa (que divertit!). A mi m'agrada molt acariciar un melic, altra gent odia que els hi acariciïn. Suposo que els gustos són com els melics, tothom en té un o més. El melic és com una creu dibuixada sobre el centre del nostre cos, per això usem expressions com "creure's el melic del món!". El melic és un rotonda al final d'un dels autopistes més transitats del nostre cos: aquell que va de la boca fins al sexe. Aquella que s'omple de petons, saliva i suor les nits que dos cossos es troben... El melic està allà, just abans d'arribar al destí, on els llavis s'aturen per escalfar els motors i agafar la velocitat justa per circular per via urbana...

12 comentaris:

unanina ha dit...

Mmmmm, se m'han acudit moltes coses llegint aquest post (coses bones), i això que jo tinc malsons on el melic té bastant de protagonisme!

B-612 ha dit...

Coses bones? No sé pas què et pot passar pel cap... ;)

unanina ha dit...

Doncs jo sí que ho sé!

Shard ha dit...

La meva aportació: La distància que tenim del melic als peus és igual a la distància del melic al cap multiplicada pel nombre Phi o nombre auri (~1.618). Ho podeu comprobar. Els resultats són curiosament precisos.

unanina ha dit...

Sí, aquest nombre en teoria es compleix. És la mateixa relació que en principi hi ha d'haver entre el que ens medeix l'ample de la boca amb l'ample del nas; o entre les dents del davant (pales) i just les del costat! És un número que es repeteix sorprenentment. Vaig veure un reportatge que deia que com més a prop estem a aquest número en les nostres proporcions, més "guapos" se'ns considera. El que no deien és quin marge d'error hi ha... :S

Cosespetites ha dit...

Per la meva terra al melic li deim guixa, encara que alguns també li diuen llomblígol... Per a mi la guixa és com per a la majoria la barbeta: quan estic pensant en ves a saber què, la mà va de forma inconscient a jugar-hi, i molt més des que hi tenc un piercing.

B-612 ha dit...

El gran nombre auri!!! Espectacle arquitectònic de la natura! M'gradaria dedicar-me a medir totes aquestes relacions corporals... Necessito voluntaris! :)

Tocar-se al melic per pensar... No sé si és sensual o directament eròtic. XD

warp3r ha dit...

Tocarse el melic al pensar, bé en segons quins casos pot semblar una suplantació de la masturbació femenina, pero sense el chof chof.

Depen quins melics estan envoltats de pel també =)

Joana ha dit...

Segurament forma part de la sensualitat que desperta el ventre en el seu conjunt. Jo diria que és com una perla la textura de la qual electritza als dits que gosen acariciar-la.
Veig que vas perfilant un cos d'home tot i que generalitzes. Cert?
Fins aviat

B-612 ha dit...

Uso el meu cos joana. A falta d'una dona que es deixi fer fotos (o pq la dona en qüestió no aprova la seva publicació). Voldria referir-me al do cossos. Però el masculí el conec més que el femení per qüestió de proximitat, no pas de ganes de conéixer-lo... :)

Joana ha dit...

Vols dir que si ho proposes no tindràs voluntàries?
Per les fotos, vull dir!
;)
O cada fèmina que t'enviï un trosset del seu cos en foto; en fas un trenca-closques i serà com explorar un univers!

B-612 ha dit...

mmmmmm!! Tens unes idees magnífiques! Però prefereixo guardar aquestes imatges només per a mi. Digues-me egoista! :)