dilluns, d’octubre 30, 2006

Qüestió de temps

Sí sí sí sí!! Ja sé que fa molt que no escric. No és que les mans se m'hagin adormit ni que el PC s'hagi tornat a posar malalt (tot i que no ho descarto).

Darrerament em falta i a més l'estava invertint malament. Em cal dedicar més temps a mirar-me el meu melic i no el dels altres. De tant d'amor que he volgut donar no me n'ha quedat per a mi. I no penso abandonar més temps la persona que més m'importa en aquest món: JO.

Però no patiu, avui m'he adonat que he trobat el camí, té pinta de ser llarg però ja no m'espanta. Em veig capaç de gaudir del viatge i tot! Només és qüestió de temps.

Per començar: avui a l'autobús m'he atrevit a escriure 4 ratlles i en arribar a casa m'he tornat baralla amb la guitarra!!!

: )

dijous, d’octubre 19, 2006

Meme Musical

Per instància d'Unanina he accedit a fer aquest meme.

[mecànica del joc : has d'escollir un grup de música i tractar de respondre a aquestes preguntes amb títols de cançons del grup escollit, un cop fet això selecciona 5 persones que vulguis que facin el test].

He fet una mica de trampa. És que era molt difícil escollir-ne només una... :P I tot i així, se'n queden tantes per posar...

Banda o grup escollit: J. M. Serrat

Ets home o dona? Quasi una dona
Descriu-te: Cada loco con su tema + Hoy puede ser un gran dia
Què senten les persones sobre tu? Yo me manejo bien con todo el mundo
Com descriuries la teva anterior relació sentimental?: Saps
Descriu la teva actual relació sentimental amb el teu novio/a o pretendent:
No hago otra cosa que pensar en ti + Hagamos un trato
On voldries estar ara?: Mediterráneo
Com ets respecte a l'amor?: Y el amor
Com és la teva vida?: De vez en cuando la vida
Què demanaries si tinguèssis un sol desig?: Seria Fantàstic
Ara despedeix-te: Me'n vaig a peu + Fins quan cal dir-se adéu

Pel que fa als 5 ... em torno a saltar les normes (6):

- Eva i les coses petites
- Pandémica y celeste
- N3fen
- Shard
- Warp3r
- A little bit of joy

dilluns, d’octubre 09, 2006

Homenatge al cos humà: EL MELIC

El melic em fascina! Però a casa meva mai se n'hi ha dit així. Quan era molt petit era "el ring", ja que responia a un joc molt divertit entre la meva mare i jo: ella tocava al timbre de la meva panxa i jo reia com un babau (quan som petits som feliços amb ben poca cosa). Quan aquest joc se'ns va fer petit, és a dir, quan jo em vaig fer gran. Va passar a dir-se "umbligu" i encara es diu així.

Però una de les parts més fascinants del melic és la seva relació amb la nostra vida. És com un recordatori de com funcionen les coses. El melic és, segurament, la única cicatriu que tenim tots els humans (excepte Adam i Eva). És una espècie de link cap l'origen de la vida, una marca que ens està dient que un dia vam créixer dins del ventre de la nostra mare, de la que ens van separar (a cop de tisores) perquè passéssim a ser un ésser individual. Per això, el melic és fruit d'una operació de cirurgia (estètica), i per això la forma que té no només depèn de la genètica i dels nostres hàbits. Depèn, en bona part, de la destressa amb que es talla. La meva àvia sempre posava el tros de cordó umbilical dels nadons (de tots nosaltres) cara amunt. Ella assegurava que així, en caure el cordó, els melics són més bonics. I jo no tinc cap queixa!

Però el melic és molt més que això. És com una joia que adorna els ventres quan s'exhibeixen. És un dipòsit de borrissol (especialment a l'hivern) i un aparador de piercings (especialment a l'estiu). Un melic pot ser fet servir com a recipient de xupitos, com a trampolí d'olives, com a pou de gotes de suor. En un melic s'hi poden guardar xuletes, s'hi poden refugiar les formigues o s'hi pot bufar fent vibrar les galtes contra la panxa (que divertit!). A mi m'agrada molt acariciar un melic, altra gent odia que els hi acariciïn. Suposo que els gustos són com els melics, tothom en té un o més. El melic és com una creu dibuixada sobre el centre del nostre cos, per això usem expressions com "creure's el melic del món!". El melic és un rotonda al final d'un dels autopistes més transitats del nostre cos: aquell que va de la boca fins al sexe. Aquella que s'omple de petons, saliva i suor les nits que dos cossos es troben... El melic està allà, just abans d'arribar al destí, on els llavis s'aturen per escalfar els motors i agafar la velocitat justa per circular per via urbana...