diumenge, de setembre 03, 2006

Posta de Sol a l'illa de Cramond

Després de somiar-lo molts cops, avui he trobat un lloc on el Sol es pon a sobre del Mar. L’oceà em remou els cabells amb una brisa dolça i les onades em canten a cau d’orella. M’he assegut i em fumo un cigarret, pensant en tu. Una abraçada que porta el teu nom es quedarà atrapada en aquesta illa quan pugi la marea. Cada roca i cada flor tenen ara un petó que espera els teus llavis. Si un dia vora el mar sents la meva olor inundant-te la pell és perquè hauran sabut trobar el camí en el que jo sempre em perdo i des d’Escòcia t’arriba, allà on siguis, tot l’amor que ara voldria donar-te.

2 comentaris:

unanina ha dit...

Tot i la distància, o potser per culpa d'aquesta, hem pogut seure i disfrutar de moments com el que descrius. Tan semblants, tan lluny i tan aprop.

B-612 ha dit...

Doncs gràcies a la distància i no per culpa seva si a partir d'ara podem viure aquests moments l'un al costat de l'altre...