dimarts, de setembre 12, 2006

Homenatge al cos humà: ELS PEUS

La idea neix del diumenge a la nit. Després d'estar fent un vinet i un cigarret al balcó de casa amb el Nefen. Es tracta d'anar repassant les parts del cos que em roti i dir les primeres xorrades que se'm passin pel cap al respecte. No sigueu molt estrictes amb mi! :)

Començo pels peus perquè estan en un extrem i són més simples que el cap (com a mínim en la majoria dels casos). Diuen dels peus que són les nostres arrels, el nostre vincle més directe amb la realitat i amb la natura. Els peus suporten tot el nostre pes adherit a terra, ens permeten trepitjar merda per carregar-nos de bona sort, deixar petjades a la platja, acariciar per sota de la taula mentres es dissimula per sobre, ...

El meu massatgista sempre m'explica que al peu hi ha tot el nostre cos. No us faré una lliçó de reflexologia, entre d'altres coses perquè no en sé, però quan saben que et fa mal el cap perquè et queixes en apretar el dit gros del peu comences a creure-t'ho.

Els peus és una de les coses que ens diferencien més dels monos. Caminem drets, no podem agafar plàtans amb els peus però portem sabates i alguns de nosaltres ens tallem les ungles. No heu pensat mai com és que els monos no tenen metres i metres d'ungles si no se les tallen mai? Se les mosseguen per la inquetud que els genera la por de ser extingits per culpa nostra? O estan deixant de fumar?

Els peus acostumen a ser la primera part del cos que toca a terra en llevar-se. Encara que hi ha diverses alternatives que, en tot cas, ja us explicaré una altre dia. Segons la dita popular, condiciona molt al devenir del dia quin dels dos peus es posa primer a terra. En el meu cas, sóc de llevar-me amb el peu esquerre (cosa que no vol dir que no tingui el dret fins al migdia). Potser per aquest motiu estic de mal humor quan em llevo. Encara que jo crec que depèn més del dia de la setmana, l'hora i la companyia. Però no seré jo qui reformi les dites populars. Déu me'n guard!

Els peus tenen moltes altres funcions: posar-los dintre dels rius (com freda estigui l’aigua millor que més mal fa!), córrer, saltar, posar-los dintre del videt amb aigua i sal (mmm! quin relax), dormir dret en alguns casos (salutacions warper), que et facin un massatge mentre geus al sofà, estimular l'olfacte dels enemics o els órgans sexuals dels amics (footfetish to the power!), intentar seguir el ritme de qualsevol cançó, trepitjar la parella quan es balla, foradar els mitjons i, entre moltes altres, apagar l'ordinador, simplement perquè fer-ho amb les mans està massa vist!!

12 comentaris:

unanina ha dit...

Ostres, quins peus més blancs! jajajja,sí sí, ja sé que l'aigua és traïdora. Si em permets, afegiré una altra utilitat: qui no ha fet servir un dels seus peus per rascar-se el bessó de la cama contraria? O qui no els fa servir per posar-los sobre la taula? Si es tracta de buscar utilitat als peus, senyores i senyors, hagan sus apuestas.

B-612 ha dit...

Jejeje! M'he reservat. Evidentment me n'he deixat moltes. Però no volia ser pesat. És bona idea que complementeu en els comentaris! Per exemple, els peus es fan servir per obrir portes quan tens les mans ocupades.

unanina ha dit...

Les mans ocupades amb què?

B-612 ha dit...

:) Les mans poden estar ocupades amb moltes coses també. Per exemple... No! Millor no ho dic.

Cosespetites ha dit...

Els peus són fantàstics també perquè pots pintar-te les ungles de colors impossibles. Això els homes no ho acostumau a fer, però és molt xulo.

Dan ha dit...

Estaria be tenir els peus com els micos. poder teclejar amb el speus mentre amb les mans prens una cervesa o coses aixi...

n3fen ha dit...

bé, així que ja tens idees per anar omplint el blog. me n'alegro ;) jo ja no se que posar-hi... però sempre van sortint cosetes.. Per cert que anirem a veure en Batiskafo Katiuskas el diumenge? ara ho preguntare al aixonoesunacollaniesres es a les 19:30 em sembla...

B-612 ha dit...

Sí!!! Però és el diumenge de la setmana que vé no?

Joana ha dit...

Els peus diuen també molt d'una persona. Uns peus arregladets, amb les ungles ben tallades, ben hidratats... i les noies amb les ungles pintadetes, ara a l'estiu d'un color cridaner...no em direu que no són ben seductors!
Sovint em pregunto com podem maltractar una part del cos que ens sostè, que ens passeja. Molta gent no té cura amb el calçat ni amb l'higiene.
Jo d'una persona em fixo amb els ulls, amb les mans i sempre que puc ...amb els peus!!! També tinc la possibilitat de veure molta gent descalça i la vista se m'he n'hi va.
A reveure

petrus ha dit...

un dia em vaig tocar el nas amb el dit gros del peu dret

B-612 ha dit...

Joana: Per això els reto un homenatge. Se'l Mereixen.

Petrus: juas!!! i amb el peu esquerre no hi arribes?

I M Q ha dit...

Els peus donen sentit als talons i massa sovint ens fan anar de puntetes per la vida. No afirmen res perquè estan en posició horitzontal, contraposats a nosaltres, que en vertical tampoc no sabem què diem. Potser quan els peus deixen de ser útils és quan més els agraïm, no cal extendre's en excés en els benaurats excessos.

En definitiva, un peu qualsevol és força ordinari: pel general és l'esclau perfecte on descarreguem les nostres fúries. Però aquell peu que ens trepitja quan ho volem, que s'allibera quan sona "blue monday" i es descalça damunt dels vidres trencats d'una discoteca alternativa, que s'enfila tanguejant per la nostra anatomia el dia menys pensat (el moment més esperat), que va néixer per jugar als miracles, aquell peu que només és un:::

La mujer que tiene los pies hermosos
nunca podrá ser fea
mansa suele subirle la belleza
por tobillos pantorrillas y muslos
demorarse en el pubis
que siempre ha estado más allá de todo
canon rodear el ombligo como a uno
de esos timbres que si se le presiona tocan
para Elisa reivindicar los lúbricos
pezones a la espera entreabrir los labios
sin pronunciar saliva y dejarse querer
por los ojos espejo
la mujer que tiene los pies hermosos
sabe vagabundear por la tristeza.


Mario Benedetti


[se m'oblidava, els peus també serveixen per jugar a la xarranca de la plaça de la revolució, tot emulant novel.les i ciutats eternes]