dimecres, de setembre 20, 2006

Homenatge al cos humà: ELS GENOLLS

Seguint des de baix cap amunt, m'aturo al genolls. Els genolls són molt importants i acostumen a passar desapercebuts.

En primer lloc, uneixen i articulen les cames (que a la vegada van unides als PEUS). Sense genolls caminaríem com robots, no podríem seure sense una tauleta davant per recolzar els peus, moltes postures sexuals serien impossibles i cagar seria la hòstia de complicat.

Els genolls serveixen per clavar-los al seient de davant de l'autobús i passar un viatge distret, serveixen per acariciar-los-hi amb la mà sencera (mirant als ulls sisplau) a una persona a la qual volem fer saber que compartir el temps amb ella és un plaer, o per fer-hi copets quan el plaer és similar però més amistós. Els genolls són una arma especialment d'ús femení, ja que en un angle de 90º acostumen a quedar a una alçada molt dolorosa.

Però, potser, el fet més destacable dels genolls és que ens permeten posar-nos "de genolls". Ah! Grandiosa posició! De genolls es prega a "Jesusito de mi vida que eres niño como yo..." abans d'anar a dormir, de genolls algunes becàries han fet la millor feina de la seva vida i altres m'han fet perdre el nord de plaer (mirant-me als ulls sisplau). De genolls es veu tot des de més avall. Això pot servir per humiliar-se, per rebre un càstig (amb els braços en creu i llibres sobre les mans) o, per exemple, per mirar per sota de la porta del vestidor de les noies. Si sempre anésim de genolls, les sabates haurien de tenir la sola a la part de sobre del peu perquè és on més es gastarien, els fabricants de genolleres s'enriquirien, les portes podrien medir la meitat, els peus perdrien la seva importància i els pantalons pirates passarien a dir-se pantalons llargs.
No sé on he sentit a dir que és millor morir dret que viure de genolls. Però el fet és que de genolls aprenem a desplaçar-nos quan som criatures, aprenem a tirar-nos de cap a la piscina quan som nens i aprenem a rendir-nos durant tota la vida. Potser val la pena viure de genolls si això significa anar aprenent de la vida. O potser això és la primera rucada que m'ha passat pel cap! :)

9 comentaris:

unanina ha dit...

mmmmmm, si segueixes pujant per les cames i cada cop treus una foto... avisa'm quan pengis el següent capítol! :)

B-612 ha dit...

:) Et guardo una colecció privada de les fotos de més amunt per quan me la canvis per una de teva. Petons guapa!

Joana ha dit...

I si quan tens criatures petites , per posar-te a la seva alçada, t'agenolles veuràs el món des d'una altra perspectiva, i també aprendràs cosetes perquè els menuts en saben un piló.

unanina , sigues pacient. Ja saps que el plaer també està en l'espera.;)

B-612 ha dit...

Els genolls tb tenen una funció pels més petits: L'Arri-arri tatanet!! M'agrada molt quan el meu pare m'ho feia.

unanina ha dit...

Me'n canvies una col.lecció sencera per només una meva?? Vols dir que el canvi és igualat? A veure, que jo surto guanyant, eh! per mi ja està bé així!

Ai Joana, doncs així hauré de tenir més paciència!

B-612 ha dit...

No m'has entès unanina: quan deia una volia dir una colecció. Et canvio una colecció meva per una de teva.

La paciència juga al nostre equip unanina. Com més en tinguem, més gran serà colecció de fotos... ;)

Cosespetites ha dit...

Promet molt aquest serial sobre el cos. M'agraden molt les teves reflexions; una descripció prou encertada i completeta... tant que no se m'acud res més que la pugui arrodonir. Reflexionem-hi.

B-612 ha dit...

Doncs, per exemple, amb els genolls pots flexionar i després reflexionar! XD

n3fen ha dit...

bé bé això s'anima.... haure de fer-me fotos en boles per generar comentaris al meu blog tmb !!! salut