dimecres, de setembre 27, 2006

Homenatge al cos humà: ELS GENITALS

Després de reflexionar un temps, he decidit publicar una foto suau. Les altres que havia fet les guardaré com a col·lecció privada per a públics més restringits... ;)

Els genitals, a ningú se li escapa, son una de les característiques principals que diferencien els homes i les dones. Però no ens difenrecien simplement d'una forma anatòmica. No és només qüestió de massa, ni de lubricació, ni de concavitats o convexitats geomètriques. Els nostres genitals condicionen la nostra manera de ser. No només ens donen forma al pantalons o ens canvien el to de veu i la quantitat de pèl. Els nostres genitals modulen com pensem. Sovint arribant a fer que, simplement, no pensem.

Els genitals són segurament un dels conceptes amb més sinònims que existeixen. No em dedicaré a fer una llista. Només us diré que titola i xona em resulten molt gracioses i que m'agrada molt anomenar-los "sexe". De fet, només escrivint en un paper "el teu sexe", sense necessitat de més adjectius, tinc una erecció. És una associació d'idees que sovint passa directament per la medul·la espinal. Digne d'estudi!

En el cas masculí, el penis comença sent, a part de l'eina per pixar, una font de complexes per qüestions de tamany. Tot comença quan es mesclen pubertat, crueltat escolar i vestidors de la classe de gimnàstica amb diferents genètiques i ritmes de desenvolupament. I aquest complexes poden arrastrar-se durant tota la vida. Cal anar en compte, doncs, ja que per molts homes l'orgull es medeix en centímetres. I per això el tamany sí que importa. Em resulta graciós imaginar que passés el mateix en l'equivalent femení i que les nenes anessin pel pati dient: "La Maria la té poc profunda...!". Tot i que quan arribem als pits ja tocarem el tema del tamany...

Els genitals donen forma a la roba que portem i condicionen el tipus de roba interior que vestim. Però en el cas masculí això pot ser un problema ja que ens obliga a ser escandalosament sincers. Ballar, anar a la platja, llevar-se al matí o mirar una pel·lícula són coses simples que es poden convertir en una situació molt compromesa per culpa d'una erecció descontrolada. Això ens converteix en éssers poc subtils per naturalesa. No podem masturbar-nos sense que es noti i molt menys arribar a l'orgasme dissimuladament. Tot al contrari que les dones, que són famoses per haver de fingir els orgasmes.

Hi ha molts altres aspectes dels nostres sexes però només en citaré alguns: els homes ens espantem si ens raja sang dels genitals, en canvi les dones (i l'home corresponent) s'espanten quan esperen veure rajar sang i no raja. Els genitals són el principal punt dèbil d'un home: un copet als nostres en deixa doblegats a terra i veure (o intuir) els genitals femenins ens converteix en animalets totalment manipulables. Els nostres genitals són molt versàtils: ens els podem posar per corbata quan tenim por, ens cauen a terra quan ens sorprenem i ens pot fer de cervell quan la sang no arriba al cap.

Els genitals són la màxima expressió del sentit del tacte, especialment en el cas masculí. La fem servir per pixar, ens masturbem, ens la coloquem bé quan caminem, els la rasquem mirant la tele... És com una joguina amb la que neixem i sempre ens ajuda a distreu-re'ns. Però no hi ha cap manera millor de gaudir del tacte que practicant el sexe. No es pot descriure el que passa quan el sexe masculí i femení entren en contacte. Aquella calidesa, aquell fluir de sensacions, aquella sensació que fon els límits dels dos cossos en un de sol... Les poques vegades que he estat apunt de creure en Déu ha estat dintre del cos d'una dona. Només un ésser suprem pot haver creat alguna cosa tan sublim!

Però el sexe no s'acaba en plaer tàctil. A vegades el sexe és una forma d'expressió, un llenguatge. He intentat dir-li a algú que l'estimo amb poemes, flors, bombons,... Però la vegada que m'he sentit més aprop de dir-li el que sento, amics, us asseguro que ha estat fent l'amor. Un dia vaig escriure: "Sobre la pell no hi cal escriure versos", dos cossos s'ho poden dir tot en silenci, o potser entre gemecs... I del sexe en surt la vida. Tots som fruit del sexe i curiosament ens fa vergonya parlar-ne. La paternitat és un tema que dóna molt de sí i ja m'estic allargant molt. Durant molt de temps ni se m'havia passat pel cap ser pare i encara hi sóc lluny. Però un dia, no fa gaire, em vaig sorprendre imaginant-me tenint fills. Vaig arribar a la conclusió que és una de les millors maneres de saber quan t'estimes a algú.

El nostre sexe ens fa molt diferents però alhora ens uneix. I de quina manera!!! :)

20 comentaris:

martí... ha dit...

i com va dir l'amela, els nois no hem d'anar tan sovint al lavabo com les noies, ja q tenim uns centímetres més per aguantar la pixera.

B-612 ha dit...

Cert! En el meu cas... 35 cm de llarg x 2 x 3,1416 x un radi d'uns 2 cm = 440 cm cúbics. És a dir, més o menys mig litre! :)

martí... ha dit...

ara entenc el pq de la panxeta q et va sortint... hauries d'anar més cops al lavabo i buidar-ho tot!! :P

B-612 ha dit...

Panxeta jo?? Traïdor! Com que no vols venir a córrer amb mi!! XD

Joana ha dit...

"...Saps? Vaig saber que estimava de veritat a una dona quan em vaig adonar que volia ser aquest pare que va a pescar amb el seu fill!..." És això, B-612?
;)

unanina ha dit...

Mmmmm, b612, em passa que vull comentar tantes coses al respecte que no sé per on començar i m'ho haig de pensar bé per no fer aquí un monòleg que ningú no llegirà. Me'n vaig a sopar mentres penso...

B-612 ha dit...

:) Exacte joana! És això... Sembla que em repeteixo. XD

B-612 ha dit...

Trankila unanina. Amb el teu somriure aquest matí n'he tingut prou. Tot el que diguis de més ja és un regal! (i si vols podem comentar-ho quan vulguis). Petons!

unanina ha dit...

Bé, ja he sopat. Així que ja he tingut temps per pensar. M'agrada molt com ho has escrit! però això de que (tal i com dius textualment) "No podem masturbar-nos sense que es noti i molt menys arribar a l'orgasme dissimuladament. Tot al contrari que les dones, que són famoses per haver de fingir els orgasmes"... Com que famoses per HAVER DE fingir els orgasmes? Com??? Me lo puede repetir? A veure, vull pensar que ha estat un error d'escriptura, eh! Que aquí ningú no ha de fingir res i si ho ha de fer, l'home potser en té alguna cosa a veure!
Passem a un altre punt: és molt fort la de vegades que els tios us arribeu a tocar "el paquet" al dia. Ara per un moment imagineu que les dones féssim el mateix amb els nostres genitals! Què, quedaria femení, oi? jajajja.
Bé, per la resta de coses, estic d'acord amb tu. El sexe amb amor és el que més humans ens fa, i és el que més lluny de la Terra ens pot fer sentir!

Cosespetites ha dit...

Els genitals són pot ser la materialització del sexe, però l'òrgan sexual per excel·lència és el cervell (com a mínim en el cas de les dones, que ja es sap del que diuen de molts homes sobre on tenen el cervell). Hi hauràs d'incidir quan puguis fins a dal de tot.

B-612 ha dit...

A veure unanina: No és cap error d'escriptura. Les dones són famoses per haver de fingir els orgasmes i els homes no poden fingir-los. És un tòpic, però és així. Evidentment que l'home hi té a veure si això passa. Però em sembla una situació molt trista si la dona no es veu capaç de dir-li a l'home el que passa. Perquè si l'home no ho sap, ella seguirà insatisfeta. I t'asseguro que a nosaltres ens fa tornar bojos saber què podem fer pel vostre plaer. Com a mínim a mi. XD I sobre el sexe amb amor... Què et puc dir! :)

unanina ha dit...

No, no, no. No hi estic d'acord! Les dones no som famoses per HAVER DE fingir, sinó per PODER fingir. Que no és el mateix!

B-612 ha dit...

:) Per sort és així unanina!! No cal ser tan literals. N'estic segur que hi ha moltes dones, i cada cop més, que no fingeixen els orgasmes. Evidentment no és cap obligació!!!! Ja t'he dit que em sembla malament que una dona fingeixi. Només era per donar-li més dramatisme (i més motius de discusió XD). Com ha home haig de dir que m'agrada que una dona em digui què li agrada. Necessito saber que la meva parella gaudeix tan com jo.

B-612 ha dit...

cosespetites: sóc molt conscient que el cap és centre sexual més potent. I haig de dir, ja que ens posem a trencar tòpics, que per els homes (o com a mínim per a mi) el cap juga un paper crucial. Conec alguna noia que és capaç de fer-me bullir la sang sense tocar-me.

sr. sike ha dit...

La millor manera de no haver de fingir és explicar què és el que t'agrada. Una cosa tan simple pot evitar futurs maldecaps. Siguem sincers, perdéu!

:)

n3fen ha dit...

Vaig a pelarmela.

B-612 ha dit...

juas Nefen!

petrus ha dit...

mmm, encara no m'he llegit el post però està clar que els genitals susciten molt més debat que, per exemple, els genolls. passarà el mateix amb les orelles? és veritat, els homes ens toquem el paquet sovint. ma mare m'ho repeteix sovint, i reconec que es veritat. però si pica què vols que hi fem!

warp3r ha dit...

Si no fos per que el nefen ja ho ha dit abans... se m'havia passat pel cap posar el mateix comentari, casunla!

n3fen ha dit...

jejejje és lo que té el jet lag nipon