divendres, de juliol 14, 2006

Retrat d'una absència II (l'Inzolia)


Dos tamborets buits
asseguts un davant de altre
mirant-se als ulls
acariciant-se les mans
entrecreuant les cames
mossegant-se els llavis.

Dos tamborets buits
fent mil projectes.

Dos tamborets buits
un plat ple de formatge
i dues copes de vi rosat
que segueixen allà
esperant veure’ns arribar.

8 comentaris:

martí... ha dit...

... i arriba un dia que la vida és un teatre q se diu felicitat, primavera i trinaranjus amb qui més has estimat, te regal la meva vida i sense tu ja no me val... (Viure sense tu, Antònia Font)

B-612 ha dit...

T'estimo Martí! Vull que aquesta me la dediquis akesta nit! XD

I M Q ha dit...

S.

Sovint, cara al no-res
que sóc jo quan et recordo,
m'enfilo com un pres
del meu jo; i ja hi torno.

Cerco infeliç ton bes
infutur i m'adorno
animós en un vers
més impur: abandono.

Cap remota cantonada
d'aquest cap tan caparrut
té el secret de la tonada
del teu cos que ara s'esmuny.

En fugir ets retrobada
com un plany esmaperdut
i no tinc altre besada
que els meus llavis de sorrut.

I M Q ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Cosespetites ha dit...

La mateixa pregunta cent vegades
i el mateix tornaveu: la teva absència.

Miquel Martí i Pol

B-612 ha dit...

Mmmmm... Deliciós Eva! MMP ja fa tant que omple la meva vida!!

Anònim ha dit...

Great site lots of usefull infomation here.
»

Anònim ha dit...

Your site is on top of my favourites - Great work I like it.
»