dimarts, de juliol 04, 2006

Nit d'estiu...



Omplim-nos la boca
de tu i de mi
i perdem-nos en la nit.
Damunt la pell
no ens cal escriure versos.

9 comentaris:

Cosespetites ha dit...

Les nits d'estiu donen per moltes coses... fins i tot per fer poesia.

B-612 ha dit...

Clar que donen per fe poesia. Però no damunt la pell. No canviaria una nit passejant per la pell d'unanina que conec ni per tots els poemes del món!

Cosespetites ha dit...

Per suposat. Em referia que a tu, fins i tot t'ha donat per fer poesia; encara que no et calgui, n'has fet sobre ella (vaja, sobre la nit, uf, quin embolic!)

B-612 ha dit...

XD He dit que sobre la pell no cal esciure versos. El fet que els hagi escrit vol dir que la pell em manca... (i l'enyoro).

Cosespetites ha dit...

Mira que soc tonta: un poema de cinc ratlles i encara me l'han d'explicar.

B-612 ha dit...

Un poema mai té una sola lectura!

I M Q ha dit...

L'art és innecessari, d'aquí neix la seva essència, un most de sang i odi que l'acaba fent imprescindible.

Anònim ha dit...

Here are some links that I believe will be interested

Anònim ha dit...

Hey what a great site keep up the work its excellent.
»