dissabte, de juliol 08, 2006

Motius per somriure

Sortir a les 9 del vespre
Envoltar-se d'amics
Tocar la guitarra mentres fan el sopar.
Fer excursions estranyes en 4x4
Esmorzar dues vegades
Tornar a les 9 del matí
Despertar-se amb l'olor de l'arròs de la mare
i el so d'una cançó que el meu germà també canta.
Una d'aquelles cançons que vaig descobrir
en un vinil del pare i que sempre han format part
de la banda sonora de la meva vida:


Seria Fantàstic
J. M. Serrat

Seria fantàstic
que anés equivocat
i que el wàter no fos ocupat.
Que fes un bon dia
i que ens fes bon pes.
Que sant Pere, pagant, no cantés.

Seria fantàstic
que res no fos urgent.
No passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments
anomenant les coses pel seu nom.
Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat
i pixar-se de riure i fer volar coloms.

Seria tot un detall,
tot un símptoma d’urbanitat,
que no perdessin sempre els mateixos
i que heretessin els desheretats.

Seria fantàstic
que guanyés el millor
i que la força no fos la raó.
Que s’instal-lés al barri
el paradís terrenal.
Que la ciència fos neutral.

Seria fantàstic
no passar per l’embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés.
Que arribés el dia del sentit comú.
Trobar-se com a casa a tot arreu.
Poder badar sense córrer perill.
Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.

Seria tot un detall
i tot un gest, per la teva part,
que coincidíssim, et deixessis convèncer
i fossis tal com jo t’he imaginat.

10 comentaris:

unanina ha dit...

Per sort tenim molts motius per somriure. Es tracta de saber tenir-los presents per fer front als que ens fan posar tristos (i jo miro d'apendre a fer-ho!). Els mals moments ens faran valorar molt més els motius que ens facin somriure més endavant.
Com em deien de petita: "despacito y con buena letra".

Cosespetites ha dit...

No coneixia aquesta cançó, i hi he trobat moltes frases precioses. Una de les que més m'agraden: "Que arribés el dia del sentit comú". Seria veritablement fantàstic.

I M Q ha dit...

És una desgràcia, i m'hi incloc, la fascinació que ens exerceix la nostàlgia d'un futur que ja no depèn de nosaltres (o això creiem, volem creure, joves incendiaris de paper-crema farcits de tragèdia grega...)

hi ha millor fantasia que la d'abandonar els condicionals???

B-612 ha dit...

Tan de bo ens poguéssim alliberar dels condicionals. Però sovint el problema és no saber què volem.

I M Q ha dit...

o encara més dramàtic: no saber com volem

B-612 ha dit...

tu voles? jo sí que sé com volo. Amb un avió. XD

I M Q ha dit...

curiosa mutació del voler en volar; potser no tan curiosa, si vivim segons les ales de la voluntat.

Anònim ha dit...

Here are some links that I believe will be interested

Anònim ha dit...

Really amazing! Useful information. All the best.
»

Anònim ha dit...

I'm impressed with your site, very nice graphics!
»