dijous, de juliol 27, 2006

C U Soon!!


Doncs bé, dissabte dia 29 agafo l'avió que em porta a Edinburgh. Allà m'espera una ciutat molt maca (diuen), un curs d'anglès de 3 estresssants hores diàries i el Festival Fringe. Si algú vol venir-me a visitar el convidaré a una pinta de cervesa alegrament. No puc oferir allotjament pq dormo en un alberg, en una habitació de 16 llits...

Espero tenir algun moment per fer alguna crònica des d'allà. ja veurem.

Doncs bé, suposo que ja ho sabeu, però us trobaré molt a faltar! De totes maneres torno el dia 25 d'agost (apunt per la Festa Major) i ja ho compensarem...

Sacs de petons i abraçades per tots i especialment per a tu (sí, sí per a tu! ja ho saps... :) )

diumenge, de juliol 23, 2006

Com esciure sobre sexe? (mirant d'aprendre)


VI

Abrupte i prepotent, aquest esclat
que em serva erecte i m’empeny cap a tu
muda la sorra en sang i estampa noms
a totes les parets. Indiferent
a la crida del temps, deturo el temps
en el teu cos i et beso els llavis molls
i els pits i el sexe, moll també i suau.
A trenc de somnis pel crestall del mots
i en el silenci dens d’uns besos folls
i alhora astuts, conjurem els perills
i les temences. Glops de boira i mar
fan d’horitzons que vulnerem, i tot
és el teu ventre lleu i els teus malucs
duríssims i tan dòcils. Marta, el goig
abriva la creixença del desig.
No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls
ni cap vent tan subtil com els teus dits.


Miquel Martí i Pol
Estimada Marta
Cadascú canviarà Marta pel nom que li convingui i passejarà per aquell cos amb els dits de la imaginació... Prefereixo els dits de veritat. És clar! Però no sempre es pot escollir.

divendres, de juliol 14, 2006

Retrat d'una absència II (l'Inzolia)


Dos tamborets buits
asseguts un davant de altre
mirant-se als ulls
acariciant-se les mans
entrecreuant les cames
mossegant-se els llavis.

Dos tamborets buits
fent mil projectes.

Dos tamborets buits
un plat ple de formatge
i dues copes de vi rosat
que segueixen allà
esperant veure’ns arribar.

dissabte, de juliol 08, 2006

Motius per somriure

Sortir a les 9 del vespre
Envoltar-se d'amics
Tocar la guitarra mentres fan el sopar.
Fer excursions estranyes en 4x4
Esmorzar dues vegades
Tornar a les 9 del matí
Despertar-se amb l'olor de l'arròs de la mare
i el so d'una cançó que el meu germà també canta.
Una d'aquelles cançons que vaig descobrir
en un vinil del pare i que sempre han format part
de la banda sonora de la meva vida:


Seria Fantàstic
J. M. Serrat

Seria fantàstic
que anés equivocat
i que el wàter no fos ocupat.
Que fes un bon dia
i que ens fes bon pes.
Que sant Pere, pagant, no cantés.

Seria fantàstic
que res no fos urgent.
No passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments
anomenant les coses pel seu nom.
Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat
i pixar-se de riure i fer volar coloms.

Seria tot un detall,
tot un símptoma d’urbanitat,
que no perdessin sempre els mateixos
i que heretessin els desheretats.

Seria fantàstic
que guanyés el millor
i que la força no fos la raó.
Que s’instal-lés al barri
el paradís terrenal.
Que la ciència fos neutral.

Seria fantàstic
no passar per l’embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés.
Que arribés el dia del sentit comú.
Trobar-se com a casa a tot arreu.
Poder badar sense córrer perill.
Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.

Seria tot un detall
i tot un gest, per la teva part,
que coincidíssim, et deixessis convèncer
i fossis tal com jo t’he imaginat.

dimarts, de juliol 04, 2006

Nit d'estiu...



Omplim-nos la boca
de tu i de mi
i perdem-nos en la nit.
Damunt la pell
no ens cal escriure versos.