dimarts, de juny 27, 2006

La Mar (el Mediterrani)


Moltes vegades m'aturo a pensar en la mar. I possiblement tantes vegades com hi penso intento escriure alguna cosa sobre ella. Però m'és impossible poder ni tan sols apropar-me a descriure les sensacions que em genera, especialment un capvespre com el de la fotografia o altres tardes o nits... Sovint em paro a pensar en totes les persones que al mateix moment que jo la miren i s'hi mullen els peus. Quantes històries succeint simultàniament! Quantes petites ànimes separades o unides al llarg de les seves platges!

Si algun dia estàs davant del mar i et cal una abraçada, deixa que l'aigua et mulli la pell, que a l'altra banda del Mediterrani a mi també em cal sentir-te al meu costat.

15 comentaris:

martí... ha dit...

des del teu blog puc veure el maaaaaaaar!!!!

B-612 ha dit...

XD. T'estimo Martí!

Cosespetites ha dit...

Qui ha nascut al costat de la mar, no pot viure mai allunyat d'ella, i si ho fa, no la deixa mai d'enyorar.

"Qué le voy a hacer si yo nací en el Mediterráneo"

B-612 ha dit...

EL més curiós és que jo he nascut a uns 30 km en línia recta del mar... XD

Shard ha dit...

La mar de moca toto plegat... joder, 10 minuts intentant escriure alguna rèplica profunda al teu post i només m'ha sortit això. En fí, bona foto, B-612. Una abraçada.

B-612 ha dit...

La mar de moca toto plegat? Has après Suagili?? Què vol dir això? :)

n3fen ha dit...

uf marti... ara puc dir que ets un paio amb le spilotes molt ben posades... jo m'estic tornant boig aqui baix, aquest soroll no em deixa pensar amb claredat, em costa dormir... diguem figaflor però això no està fet per mi. Ja sé que tothom pot currar 12 hores seguides, i més, però jo no estic acostumat a estar 12 hores SOL! passar un dia senser sol, sense veure ningú, només teclats i pantalles i sentint ventiladors... realment veure el mar, ni que sigui per aquí, reconforta.

Shard ha dit...

:-S la mar de MACO tot plegat.

martí... ha dit...

vinga!! q amb el tema del mar al final serà el post més comentat del blog eh vallès! una mica d'ambientillu sempre dona més ganes de seguir escribint i posant reflexions(veure el blog del shard) al blog.
Doncs si nefen, hi ha soroll per aquí al curru, però ia veuras quan estiguis una nit sol 12 h i et començin a empaitar petits homenets de muntanya!! :P

n3fen ha dit...

treumels del cap.. treumels del cap....

I M Q ha dit...

PROSA POETICA D'UN PEDANT

Sense parlar del silenci de les onades, que en el seu torna-que-pujo ens diuen adéu amb la mà sense moure's de l'horitzó que nosaltres mateixos ens marquem (serà aquesta una forma de soledat?).

Sense parlar de l'univers que s'amaga en un got de ginebra. Som llavors patrons d'un vaixell que sempre embarranca en una barra velvetina.

Sense parlar, l'aroma salat, un nou comiat. És des del naufragi de l'amor que hom juga a ser poeta.

Cosespetites ha dit...

Crec que 30 km és una distància prou petita perquè sentis la influència de la mar; no li pertanys però gairebé. De tota forma crec que a quasi tot el món la visió de la mar l'aporta agradables sensacions, meravelloses... Un exemple: el teu post.

Anònim ha dit...

Here are some links that I believe will be interested

Anònim ha dit...

Here are some links that I believe will be interested

Anònim ha dit...

I say briefly: Best! Useful information. Good job guys.
»