dimarts, de maig 23, 2006

Sobre el color de la decadència i altres fracassos.


"...Tots sabem entre somriures
el vast color de la decadència."
I omplim la nevera de queviures
i la taula de llibres de ciència.

Ens tornem a cordar les sabates
rimem els segons per oblidar els dies
ens doctorem en l'art dels cubates
i, sí, dels culets d'estiu d'altres ties.

Escric el títol d'una llista de fracassos
que no vull evitar que rimi amb escassos
Però cal mirar als ulls a la vida quan es posa a plorar.
Fracassar és tenir-ho tot i no saber-ho aprofitar.

No tenir por d'un nou fracàs és ara el meu èxit.
(el temps dirà si sóc valent o estic sonat).

(Neo Tarot de Osho
Carta 41: El Fracaso)

5 comentaris:

les eRRes ha dit...

Ei! Gràcies per la visita! Fa pocs dies que el blog de "les eRRes" s'ha posat en marxa, però intentarem que a poc a poc vagi guanyant més vida.
I sí, fa temps que no apareixeu per cap festa de Medicina (com a mínim en què hi siguem nosaltres...). La veritat és que per nosaltres ja en queden poques!
Per cert, molt xulo el poema!
Salut!

n3fen ha dit...

Ostia puta! com l'ha clavat aquest paio! si senyor...
"..me amaste como perdedor, y ahora te preocupa que pueda vencer..." L.Cohen.

B-612 ha dit...

Aquest paio sóc jo. La cita de sota és de la imatge de la carta del tarot. Molt bona la cita de L.Cohen!! Gràcies.

petrus ha dit...

ei, m'ha agradat el poema. no tenir por d'un nou fracàs.. que dificil!

I M Q ha dit...

sempre m'han repetit allò de: "prefereixo morir dempeus que viure de genolls". Tu demostres que la millor manera de fer poesia és vivint-la.

Gràcies pel joc, ara la pilota és a la meva teulada.