dimecres, de maig 31, 2006

Nostàlgies i bales de vidre de colors.


"... As I lie in my bed there's a space in my head
Where there used to be colours and sound."
I tanco els ulls i recorro amb la punta dels sentits
tots aquells records que romanen
en algun racó pervers de la memòria.
És imprevisible, pràcticament màgic, com ens vetllen
des de les ombres dels carrerons dels anys
i ens salten de cop a la jugular de l'ànima
per fer-nos tremolar com el fred en sortir dels bars.
Cançons, olors, colors, veus, noms...
Petites peces de la nostra nostàlgia
que sovint ens fan plorar,
però ens donen un trosset més de vida.

7 comentaris:

unanina ha dit...

When I was a child I had marbles
They brought admiration and fame
They were pretty to look at and marbles
Was always my favourite game
We played all the summer days
In the stony alleyways
In the playground after class
We would trade the coloured glass
More valuable than diamonds
More magical than diamonds
Did anyone see..
Did anyone see..
Does anyone see?

Marbles II
Marillion

n3fen ha dit...

què coi us ha agafat amb marillion? sense ànim d'ofendre... però marillion?¿¿??¿?¿

unanina ha dit...

i per què no?

B-612 ha dit...

Jajajaja! Que hi hagi pau!! XD

n3fen ha dit...

de pau ja n'hi ha... em sorpren que s'escriguin lletres de marillion, res més... evidentment més valen les de marillion que moltes d'altres, però no m'acaben de convencer. Ho trobo com d'institut americà, no sé, poc profund. Tot i que la dels broken angles del final de la barra està prou bé.. :P

unanina ha dit...

Un petit apunt (amb tota la pau del món): el cantant de Marillion, que és qui composa la majoria de les cançons, és anglès. L'anterior cantant i compositor que hi havia fa uns anys, era escocès. ;)

B-612 ha dit...

No sóc fan de Marillion. Però hi ha cançons que són especials no només pel que diuen ni per com sonen. En aquest cas quan, com, on, amb qui o per què les has escoltat, són motius tan o més importants.