dimecres, de març 15, 2006

Dolça rutina

Sí, jo ho sé, fa massa que no penjo res nou en aquest petit forat. Però no sempre hi ha coses noves a dir. Hi ha moltes maneres de dir el mateix però això ja no em distreu.

He aconseguit fer-me amic de la rutina
he enganyat al temps perquè m'ajudi
m'he aliat amb l'espera perquè no em desesperi.
Estic trobant la manera
de deixar de fer el que vull per poder aconseguir-ho.
Desitgeu-me sort!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig a trencar una mica la meva rutina de no deixar-te gaires comentaris, però has de saber que les meves hores d'inspiració literaria són bastant limitades!

I M Q ha dit...

De moment faré com les notícies d'antena 3: fer una presentació d'allò que explicaré després, sense arribar mai a explicar-ho (és també un bonic recurs de la poesia simbolista).

Només puc beneir la rutina que et porta pels camins sabinistes, sonets en forma de brillants, alcoholismes ben entesos, llistes de la compra que no tenen preu, moments d'ansietat que sempre desemboquen; cada instant pot ser únic, malgrat tornar a ser el mateix.

Per no trair-me com sempre,
aquí tens una locució:
jo sóc i seré membre
d'un volcà en erupció