dissabte, de gener 21, 2006

Pells


El meu pit és un desert
sense la dansa del teu tacte,
com una foto en blanc i negre
amb un petó de pintallavis.

Només el meu vell coixí
celebra aquestes nits
en que el teu cos no m'escalfa.
Ell també sap enyorar les abraçades.

4 comentaris:

unanina ha dit...

Jo aquest pit el conec
i no és com un desert.
És suau i m'escalfa
quan tremolo i tinc fred.

B-612 ha dit...

Hi ha abraçades que fan ploure en els deserts més secs...

n3fen ha dit...

et depiles?

B-612 ha dit...

JAJAJAJA! No! Jo sóc així, home de poc pèl.