dissabte, de setembre 24, 2005

La vida d’un altre


És estranya aquesta sensació d’anar-se fent gran
i veure com tot allò que temíem que canviés,
de fet, a canviat més del que podíem imaginar.
Potser és cert que el temps passa massa ràpid
i no ens deixa mirar a través de la finestra dels anys.
Sense saber-ho, també hem canviat nosaltres.
Però el record de tot el que hem viscut no ens ho deixa veure.
Quan ens mirem cara a cara, enfoncant al fons dels ulls,
encara som aquells nens amb por de créixer.
I quan ens posem al llit, just abans de dormir
tenim la sensació d’estar vivint la vida d’un altre.

6 comentaris:

Shard ha dit...

¡recórcholis!

B-612 ha dit...

m'encanta la profunditat del teu comentari. Però sempre he preferit "retruécanos", "caracoles" o "chispas".

sike ha dit...

no ens oblidéssim del cáspita o succedànis de dubtosa qualitat com retruenos y rerayos.

n3fen ha dit...

i què fem sino viure la vida d'un altre? el d'ahir ja no sóc jo...

BunnY ha dit...

això de la vida d'un altre m'ha fet pensar en els llibres del Paul Auster...cómo vivir la vida de otro y hacerla tuya...ja sé que no va per aquí la història però mira cada un pensa en el que pensa, ves...muxus titu! xD

pierre ha dit...

ei petit príncep, que ho tens una mica mort això! dale alegria al blog!!